Navegar en un llaüt antic de construcció mallorquina constitueix un plaer a l'abast d'una minoria. Així ho entén Jaume Bestard, la vida del qual ha transcorregut entre els aires de la ruralia en una antiga possessió i les singladures pel mar balear. Fa ja 37 anys que va adquirir aquesta embarcació que, com un membre més de la seva família li ha reportat emotives vivències i nostàlgics records.
El llaüt El Gordito fou construït al voltant de 1900 a Portocolom segons les tècniques artesanals dels mestres d'aixa. Allà, en el salobrar, les seves fustes de pi amb alguns elements d'alzina es van assecar a la claror de la lluna durant tres anys abans de cobrar forma. Despuntava el segle XX quan va iniciar les seves primeres singladures. Els seus 10 metres d'eslora, 12 amb el botaló i 3'30 de màniga sumaven un desplaçament de 10 tones, tota una garantia d'estabilitat en les seves tasques marineres destinades a la pesca.
Llavors, el lleure a bord d'un vaixell es limitava als iots més exclusius i a uns pocs vapors destinats a excursions turístiques. Es tracta doncs d'un exemple emblemàtic d'embarcació tradicional la tipologia de la qual es troba en progressiva extinció. «Tota l'estructura de les quadernes i el folre és original, com alguns elements de l'interior com és l'escala d'accés a la cambra», indica Bestard. Fins fa uns anys El Gordito navegava impulsat per un motor Arran de 60 C.V. de 1965 que es conserva, substituït per Bestard el 2000 per l'actual més potent, un Iveco de 600 C.V. que li permet assolir els 14 nusos quan no utilitza les veles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.