Bonet reclama més presència de la música en català en els mitjans

La cantautora i Joan Manresa parlaren a l'Ateneu Barcelonès

TW
0


«Em sabria molt de greu morir-me sense veure que els Països Catalans són més xovinistes». La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet va reclamar d'aquesta manera una major presència de la música cantada en català -«i si és possible de qualitat»- en els mitjans públics audiovisuals, en el decurs d'una trobada amb alumnes de l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

La cantant, acompanyada del poeta i col·laborador de Diari de Balears Joan Manresa, va protagonitzar dijous passat la quarta sessió del cicle de cantautors que l'escola organitza per als seus alumnes. Davant d'aquest públic i durant dues hores, Bonet va explicar els seus processos creatius, va repassar la llista de poetes que havia musicat i va oferir un parell de moments màgics interpretant a capel·la alguns temes o fragments com La núvia d'Algendar, Venia de Son Ramoni La Sibil·la, que varen arrencar nombrosos aplaudiments en un auditori del tot embadalit.

Manresa va conduir la conversa amb la cantant i així, a poc a poc, s'anà repassant la seva anada a Barcelona per estudiar ceràmica, la seva introducció en el grup dels Setze Jutges, del qual formava part el seu germà Ramon, els primers recitals i els enregistraments de discs.

Manresa anava aprofitant les explicacions de Bonet per contextualitzar l'època i el moment, «sobretot per als més joves», i per anar lloant els mèrits i les fites de la cantant en un joc de complicitats que va quedar ben palès a la cinquena planta de l'Ateneu. Bonet va recordar en tot moment l'especial ambient artístic que es vivia a casa seva i la influència vital del pare, Joan Bonet. «Ens varen inculcar una gran passió per la cultura i per la música, tant ell com la meva mare, de Gràcia».

La cantautora també va mostrar el seu caràcter pluridisciplinari «però que no oblida mai d'on venim, de la cançó popular de la nostra terra», i el seu caràcter inconformista i reivindicatiu: «Avui en dia poses la televisió i mai no hi surten els nostres artistes. A mi em fa mal, és un greuge de l'Estat espanyol, que no té gens en compte la música tradicional o la que es fa en les altres llengües de l'Estat. Ja poden dir missa si volen, però no fan res perquè es coneguin totes les cultures. Jo en el seu moment era ingènua i pensava que això amb el PSOE canviaria, estic parlant de les primeres eleccions de Felipe, però res de res. No s'adonen que una llengua és l'ànima de la gent i volen matar-la, quan la gran sort és tenir moltes llengües. I aquí la situació no és gens millor. No es compleixen els percentatges en els mitjans públics i no els interessa gens potenciar una música molt important. Pocs països es poden vantar de tenir tants de cantants que han fet tanta cosa per una llengua i de tanta categoria».