La casa de Sanitat (1934)

Entre les diferents obres que el 1934 eren aprovades dins l'eixample per tal de dur-les a terme en el més breu termini hi figuraven les de la zona bisbe Berenguer de Palou, amb una plaça amb camp de jocs i pavellons esportius al davant d'un grup escolar a més d'espais enjardinats. Però tal volta, l'edifici més emblemàtic seria la «casa de sanitat», és a dir, l'Institut Balear d'Higiene, actualment, la Conselleria de Sanitat. Aquest edifici, estil xalet d'inspiració anglosaxona, presenta curiosos elements arquitectònics que li donen aquell caràcter novel·lesc que fou segell dels anys 30. Però al mateix temps, no ho podem oblidar, és un immoble testimonial, puix que no n'hi ha un altre a Palma que ens deixi veure en el cim de la façana l'escut de la Segona República espanyola, amb seva corona emmerlatada. Tanmateix, a poques passes d'aquest casal, just al davant del Palau d'Hisenda, hi és igualment visible un segon escut republicà, més petit, que corona una ampla i abarrocada làpida-recordatori d'una gran tragèdia ciutadana succeïda en aquest mateix indret el 1895, quan esclatà el revellí de Sant Ferran, causant entre els obrers i obreres, majoria de vells, dones i infants, nombroses víctimes mortals, i d'altres, mutilades o greument ferides. Es deixà sentir en aquella trista avinentesa la veu de molta gent de fama popular o prestigi polític, especialment la dels membres del Partit Republicà a les Balears, entre els quals Bartomeu Truyols, Joan Jaume i Julio Fermín Quiñones. Es posà en boca de la gent que allò havia estat pitjor que «San Quintín», dita aquesta que es basava en l'obra representada aleshores en el Teatre Principal: «La de San Quintín», comèdia en tres actes i en prosa a càrrec de la companyia de Miguel Cepillo i de la qual era autor Benito Pérez Galdós. S'ha dit que probablement, el celebrat comediògraf, viatjà a Mallorca per assistir a l'estrena, però no és segur. El que sí deia la premsa local és que Juli Verne, que mantenia correspondència amb un «important personatge de l'illa» anunciava la seva propera vinguda a l'illa, la qual sembla que tampoc es materialitzà.