Mateu Adrover: «No podem fingir que la nostra indústria del cine és sana i forta»

-Malgrat el contingut social, vós explicau a 'Fuerte Apache' una història de ficció.
-'Fuerte Apache' és un conte per a adults, amb una aparença de realitat que sorgeix des de la selecció dels actors. Cap dels protagonistes joves no era actor perquè volíem que hi hagués sinceritat, ja que la realitat mai cap a la pantalla. La meva prioritat no fou realitzar un documental, sinó explicar una història sobre l'esperança, amb un final obert i feliç. La realitat no sol oferir aquest tipus de finals, els hem de posar nosaltres.

-La temàtica sorgeix del vostre germà Arnau.
-El meu germà treballà com a educador en un centre tutelar. Gràcies a ell vaig conèixer el centre, a petits i educadors. Per la meva formació de periodista, la part de descobrir una realitat que no és la teva és allò més agraït. La pel·lícula és un homenatge a tots els herois de la vida quotidiana.

-Què aprenguéreu en fer feina amb al·lots, en teoria, conflictius?
-Que des de la por no arribes enlloc. Ha estat molt fàcil treballar amb ells perquè estaven molt motivats. Realitzàrem un taller d'interpretació previ. Els al·lots són el millor de la pel·lícula, el més fresc i natural.

-Com va ser el càsting?
-Va durar molts mesos. Vàrem veure uns 1.500 al·lots. Havíem de crear un grup homogeni.

-En la pel·lícula participen Juan Diego i Lolita Flores.
-Vaig escollir Juan Diego de seguida. Volia algú amb experiència i qualitat de qui no haver-me de preocupar. Em feia por la feina amb els al·lots. Lolita era la parella que em venia de gust ajuntar amb Juan Diego. Ella és una font de bon rotllo.

-Com arribàreu a materialitzar aquest projecte?
-Originàriament no vaig escriure 'Fuerte Apache' per dirigir-la. Va passar per diverses mans i producció me'n va proposar la direcció. Jo he fet de tot. Vaig estudiar periodisme, vaig estar tres anys en realització d'informatius, sis anys a Estats Units estudiant direcció de fotografia, i allà vaig començar com a guionista.

-Com recordau l'experiència a Los Angeles?
-A 26 anys, volia ser director i tenia inquietuds per la fotografia. A Los Angeles vaig aprendre molt. Durant els tres primers anys vaig estar formant-me i els tres darrers vaig treballar com a guionista. El darrer any vaig ser a Perú, desenvolupant un llargmetratge en anglès. Vaig tornar a Espanya perquè es deia que es necessitaven guionistes.

-Vos permet el cinema anar més enllà que el periodisme?
-El cinema t'ajuda a sentir d'una manera més intensa. En periodisme, les notícies són més fredes. La ficció permet connectar emocionalment i posar-te al lloc de personatges llunyans.

-A les primeres pel·lícules s'intenta bolcar moltes coses.
-És veritat, vols posar-ho tot en una primera pel·lícula però l'edat és important. No és el mateix una primera obra amb 25 que amb 40 anys. A més, com a guió, no ha estat la meva primera pel·lícula. Som conscient de les meves limitacions.

-Pep Tosar és el director del centre a 'Fuerte Apache'.
-És un actor molt disciplinat i intens. Té en mi un amic i un fan.

-Què fareu a continuació?
-Tenc unes quantes històries, com Las raíces del cielo, que tracta d'un metge cooperant en una comunitat indígena, en un territori on s'estan infiltrant Sendero Luminoso i el narcotràfic.

-És possible un star system espanyol?
-No podem pretendre adoptar les regles americanes en un cine que és petit i que necessita molta ajuda. No podem fingir que la nostra indústria és sana i forta. Mai no serem el cine americà.