«Genial». Amb una sola paraula la reina d'Espanya es referia a
l'obra de l'artista felanitxer. Passaven de les dues del migdia
d'una jornada que, per a molts de ciutadans, havia començat ben
matinet en un dia, el de la Candelera, que va riure i que no va
plorar, tot i que gairebé ho féu quan, a l'entrada de Joan Carles
de Borbó, Sofia de Grècia i Magdalena Àlvarez a la Seu, l'orgue es
va lamentar, estrident, amb les notes de l'Himne espanyol. Sí, a
les 10 del matí ja hi havia ciutadans i ciutadanes, turistes i
espontanis que passaven pels controls de seguretat que s'havien
instal·lat per entrar a la Seu. Hi havia dues coes: la dels
convidats i la del públic en general.
Cal dir que una de les parelles més matineres va ser la formada
per la diputada Aina Salom i sa mare. Darrere elles va arribar una
autèntica caterva de polítics de tots els rangs illencs. Tothom hi
era, no fos cosa que no sortissin en una foto que, tanmateix, no
protagonitzarien. El Consell de Govern es va avançar perquè Jaume
Matas i els seus consellers Francesc Fiol, Rosa Estaràs, Joan
Flaquer, Lluís Ramis d'Ayreflor, Jaume Font, Josep Juan Cardona,
Mabel Cabrer, José María Rodríguez i Encarna Pastor poguessin
gaudir de la multiplicació d'uns pans i peixos que no comptaren amb
la presència de la que hauria d'haver estat titular, la consellera
d'Agricultura, Margalida Moner.
Maria Antònia Munar també va treure a la Seu tota la seva
artilleria amb Dolça Mulet, Miquel Nadal, Antoni Pasqual, Miquel
Àngel Borràs, Joan Cerdà i Cati Julve, entre d'altres consellers
del Consell. L'Ajuntament de Palma, encapçalat per Catalina Cirer,
tampoc no es va quedar enrere en la representació institucional,
com molts de pobles de l'Illa, els batles i exbatles dels quals
acudiren a la crida de l'ona abassagadora de Barceló. Cal esmentar
que Francesc Antich va ser convidat com a expresident del Govern.
Altres socialistes que hi acudiren foren el delegat del Govern,
Ramon Socias, la presidenta de Menorca, Joana Barceló o la
candidata Aina Calvo, però no es deixaren veure ni Celestí Alomar
ni Josep Antoni Mendiola, uns dels principals impulsors del
projecte. Sí que hi acudí, en canvi, l'exconsellera de Cultura de
la Generalitat Caterina Mieras, que confessà l'enveja que li feia
el projecte i que se sentia orgullosa que fos a Mallorca, un
comentari molt semblant al que, poc després, va fer el rei
espanyol: «És un orgull que l'obra sigui d'un mallorquí, d'un
espanyol i que sigui per Mallorca».
Els artistes, moguts tal volta per la curiositat, acudiren a la
catedral. El valencià Santiago Calatrava encapçalava una llista en
la qual no hi va faltar Juan García Orell, Susy Gómez (amb un
vestit digne de les cantants de la Capella Mallorquina), Jaume Mir,
Amelia García, Pep Guerrero, Pep Pinya, José Aranda, Dolores
Sampol, Joan Guaita, Biel Vanrelo la mai-no-et-deixa-indiferent
Consuelo Císcar, directora de l'IVAM, que va arribar acompanyada
pels germans Joan i Teo Punyet Miró, hi assistiren juntament amb
escriptors com Baltasar Porcel. La societat militar i judicial
illenca també acudí a l'acte amb les seves millors gales. No s'ha
de deixar de banda l'assistència de la societat civil a través de
la qual s'ha finançat l'obra per part d'institucions com Fundatur,
Gesa, Sa Nostra o Aena. Fernando Alzamora, Fernando Piña, Pere
Batle, Gabriel Escarrer o Pere Serra, president-editor del Grup Serra,
ocupaven seients reservats a aquests patrons.
Alguns membres de Can Cordella de Felanitx sí que assistiren a
l'acte religiós acompanyats per amics i galeristes del felanitxer.
A més del suís Bruno Bishopberguer, hi havia el galerista francès
Yvon Lambert, que assegurava que «al natural, la peça guanya
magnificència». L'alemany Rafael Jablunka hi assistia juntament amb
el poeta polonès Adam Zagajewski, que destacà els quatre elements
que són presents al retaule. Joana Maria Palou, directora del Museu
de Mallorca, va parlar d'«una obra històrica perfectament integrada
a l'obra gòtica. És la continuació de l'obra de Gaudí, que ja va
començar a treballar amb ceràmica. Barceló ha sabut comprendre
perfectament un espai i treballar-lo».
Federico Climent, president del Col·legi d'Arquitectes, sostenia
que «és una intervenció molt respectuosa amb la catedral i, a la
vegada, està dins de la tradició de l'Església d'actualitzar el seu
missatge». Un missatge clar i rampant va ser el que va rebre, per
part de la tribuna dels mitjans, aquella dona amb un impermeable
que va creuar per davant en un moment inoportú durant la
benedicció. Era, ni més ni menys, que Pilar de Borbó, germana del
rei.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.