La societat illenca respon a la crida de l'onada abassagadora de Barceló

A la catedral hi havia una àmplia representació de polítics i d'artistes

TW
0

«Genial». Amb una sola paraula la reina d'Espanya es referia a l'obra de l'artista felanitxer. Passaven de les dues del migdia d'una jornada que, per a molts de ciutadans, havia començat ben matinet en un dia, el de la Candelera, que va riure i que no va plorar, tot i que gairebé ho féu quan, a l'entrada de Joan Carles de Borbó, Sofia de Grècia i Magdalena Àlvarez a la Seu, l'orgue es va lamentar, estrident, amb les notes de l'Himne espanyol. Sí, a les 10 del matí ja hi havia ciutadans i ciutadanes, turistes i espontanis que passaven pels controls de seguretat que s'havien instal·lat per entrar a la Seu. Hi havia dues coes: la dels convidats i la del públic en general.

Cal dir que una de les parelles més matineres va ser la formada per la diputada Aina Salom i sa mare. Darrere elles va arribar una autèntica caterva de polítics de tots els rangs illencs. Tothom hi era, no fos cosa que no sortissin en una foto que, tanmateix, no protagonitzarien. El Consell de Govern es va avançar perquè Jaume Matas i els seus consellers Francesc Fiol, Rosa Estaràs, Joan Flaquer, Lluís Ramis d'Ayreflor, Jaume Font, Josep Juan Cardona, Mabel Cabrer, José María Rodríguez i Encarna Pastor poguessin gaudir de la multiplicació d'uns pans i peixos que no comptaren amb la presència de la que hauria d'haver estat titular, la consellera d'Agricultura, Margalida Moner.

Maria Antònia Munar també va treure a la Seu tota la seva artilleria amb Dolça Mulet, Miquel Nadal, Antoni Pasqual, Miquel Àngel Borràs, Joan Cerdà i Cati Julve, entre d'altres consellers del Consell. L'Ajuntament de Palma, encapçalat per Catalina Cirer, tampoc no es va quedar enrere en la representació institucional, com molts de pobles de l'Illa, els batles i exbatles dels quals acudiren a la crida de l'ona abassagadora de Barceló. Cal esmentar que Francesc Antich va ser convidat com a expresident del Govern. Altres socialistes que hi acudiren foren el delegat del Govern, Ramon Socias, la presidenta de Menorca, Joana Barceló o la candidata Aina Calvo, però no es deixaren veure ni Celestí Alomar ni Josep Antoni Mendiola, uns dels principals impulsors del projecte. Sí que hi acudí, en canvi, l'exconsellera de Cultura de la Generalitat Caterina Mieras, que confessà l'enveja que li feia el projecte i que se sentia orgullosa que fos a Mallorca, un comentari molt semblant al que, poc després, va fer el rei espanyol: «És un orgull que l'obra sigui d'un mallorquí, d'un espanyol i que sigui per Mallorca».

Els artistes, moguts tal volta per la curiositat, acudiren a la catedral. El valencià Santiago Calatrava encapçalava una llista en la qual no hi va faltar Juan García Orell, Susy Gómez (amb un vestit digne de les cantants de la Capella Mallorquina), Jaume Mir, Amelia García, Pep Guerrero, Pep Pinya, José Aranda, Dolores Sampol, Joan Guaita, Biel Vanrelo la mai-no-et-deixa-indiferent Consuelo Císcar, directora de l'IVAM, que va arribar acompanyada pels germans Joan i Teo Punyet Miró, hi assistiren juntament amb escriptors com Baltasar Porcel. La societat militar i judicial illenca també acudí a l'acte amb les seves millors gales. No s'ha de deixar de banda l'assistència de la societat civil a través de la qual s'ha finançat l'obra per part d'institucions com Fundatur, Gesa, Sa Nostra o Aena. Fernando Alzamora, Fernando Piña, Pere Batle, Gabriel Escarrer o Pere Serra, president-editor del Grup Serra, ocupaven seients reservats a aquests patrons.

Alguns membres de Can Cordella de Felanitx sí que assistiren a l'acte religiós acompanyats per amics i galeristes del felanitxer. A més del suís Bruno Bishopberguer, hi havia el galerista francès Yvon Lambert, que assegurava que «al natural, la peça guanya magnificència». L'alemany Rafael Jablunka hi assistia juntament amb el poeta polonès Adam Zagajewski, que destacà els quatre elements que són presents al retaule. Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, va parlar d'«una obra històrica perfectament integrada a l'obra gòtica. És la continuació de l'obra de Gaudí, que ja va començar a treballar amb ceràmica. Barceló ha sabut comprendre perfectament un espai i treballar-lo».

Federico Climent, president del Col·legi d'Arquitectes, sostenia que «és una intervenció molt respectuosa amb la catedral i, a la vegada, està dins de la tradició de l'Església d'actualitzar el seu missatge». Un missatge clar i rampant va ser el que va rebre, per part de la tribuna dels mitjans, aquella dona amb un impermeable que va creuar per davant en un moment inoportú durant la benedicció. Era, ni més ni menys, que Pilar de Borbó, germana del rei.