A la dècada de 1910, la premsa provincial anava plena d'articles a favor i en contra de la intervenció de Gaudí a la Seu. El baldaquí modernista que l'arquitecte català instal·là a la capella central causà gran impacte en la societat mallorquina de l'època. Hi hagué opinions oposades. El poble, fins i tot, el comparà a una «estora voladora». Altres, com el poeta Costa i Llobera, l'enaltiren fins a dedicar-li versos. El cert és que aquella obra no deixà ningú indiferent. Quasi cent anys després, la contemporaneïtat ha tornat a entrar dins el temple gòtic, aquest cop de la mà d'un mallorquí: Barceló. I el poble no n'ha romàs passiu. Hi ha influït la força dels mitjans de comunicació -els d'ara no són els mateixos que els de l'any 10- i la «democratització» de l'art.
El que és cert és que ahir, a les cinc i mitja de l'horabaixa, una gernació de gent feia coa al portal de la placeta de l'Almoina per poder veure l'antiga capella de Sant Pere. Gent de Palma i d'arreu de la part forana no es volgué perdre una inauguració anunciada a bombo i platerets des de feia setmanes, amb visita inclosa dels reis. Era gairebé impossible acostar-se a la primera fila de davant la capella reformada. «Encara no hi hem pogut arribar, de la gentada que hi ha!», deia Maria Payeras, de Maria de la Salut. «La meva amiga i jo ens hem hagut de seure a un banc, perquè ja estam cansades d'esperar -explicaven des de la nau central. Per mi, aquesta obra és com a massa moderna. Així i tot, però, he de dir que m'agrada. I molt!». Un grup d'al·lotes, vengudes a posta amb el tren d'Inca, deien que no s'ho volien perdre perquè «com que vàrem veure un documental de televisió que explicava l'obra de Barceló, en teníem moltes ganes».
«No me'n puc avenir d'així com estan fets els peixos! És molt modern! Una cosa que em ve de nou, però és que he sentit que aquestes ceràmiques havien de quedar aquí per sempre. Jo em pensava que només hi estarien una temporada i llavors les llevarien!», deia una jove d'aquest grup, Rosina Batle. «Ca! Què dius? El documental va dir que això ja hi quedaria per sempre!», li contestà una altra jove, Laura Ramon. «Jo he sentit a dir que Barceló es va fer prendre les mides de per tot el cos i va fer fer el Bon Jesús talment com ell», explicà també Laura.
A fora, prop del portal del Mirador, per on sortia la majoria de visitants, un grup de valencians havia aprofitat la visita a Mallorca per veure la capella. «Jo tenia moltes ganes de veure-la, -comentava Sílvia, de Carcaixent. Com ja n'havíem sentit a parlar molt, d'aquesta obra, des de València, no ens ho hem volgut perdre». «He de dir que la visita ha valgut la pena. M'ha agradat molt», afegia. Per als qui no hagin estat a temps de veure-la, no fa falta que passin pena. La Seu romandrà oberta avui i demà horabaixa per a tots aquells que s'hi vulguin acostar. La creença que l'obra de Barceló és temporal i que serà retirada d'aquí a poc no és certa. Almanco, si no hi ha contraordre. Com també ha estat definitiu, com a mínim durant cent anys, aquell baldaquí de cartró i paper -i només de metall i vidre en un dels cinc costats- que féu Gaudí. Una cosa és certa, i és que la capella de Sant Pere, una de les laterals, mai no devia haver despertat tanta expectació com ho féu ahir horabaixa. N'hi hagué molts que ni tan sols vinclaren el cap en passar per davant el cèlebre baldaquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.