La plaça París (1978)

L'eixample del Camp Redó amb la modernitat dels seus carrers amples i dels seus moderns edificis s'enriquia amb una plaça nova, que el Consistori dedicà a la capital francesa. París -diu la sentència adagi- bé val una missa. És a dir, que ho paga, com diríem en bon mallorquí. I en aquesta plaça, que podríem dir, avui mateix, ens presenta un calidoscopi feliç, amb les seves clapes enjardinades i els seus indrets d'esplai, podem evocar una figura literària que visità aquesta illa en diferents avinenteses, la dècada dels 80. I amb ella, aquells textos que ens parlen de París, el seu París, que més o manco és el mateix que el de Sarah Bernhardt, George Sand o Colette. És el París de Françoise Sagan (1935-2004) o Françoise Quoirez, que tal era el seu nom de família, nascuda a Cajarc, en el departament francès de Lot, filla de Pierre Quoirez i Marie Larbaud. Es traslladaren a París quan ella era molt petita i ja a la capital, fou educada a les escoles del Convent des Oiseaux i del Sacré-Coeur. Acabà els seus estudis secundaris el 1952, estudià un any a la Sorbona i els va deixar per a dedicar-se a escriure. Tenia 19 anys quan aconseguí editar la primera novel·la, «Bon jour, tristesse». L'obra narrava el despertar eròtic d' una filla de casa benestant. Fou un gran èxit, traduït a 25 idiomes, com una crítica de l'alta societat burgesa.