Francesc Pi i Margall, polític barceloní (1824-1901), divulgador de les doctrines socialistes i federalistes des de la premsa i dirigent del Partit Republicà Federal, seria primer ministre de Governació durant la Primera República i després, President del Govern. Autor d'obres com La reacció i la revolució (1854) i Las nacionalidades (1876), feia el següent discurs, quan mancaven pocs dies per a la proclamació del règim republicà:
«Havíeu elegit una dinastia que pogués regir els destins de la Nació i la dinastia us acaba d'entregar l'autoritat que li havíeu confiada; no teniu, doncs, un cap del Poder Executiu; no teniu, tampoc Govern, perquè aquest Govern havia rebut el manament del Rei i amb el Rei ha desaparegut el manament. Resta, només aquí, un poder legítim, el poder d'aquestes Corts; les Corts, doncs, han de resumir en si mateixes tots els poders. Algú de vosaltres ho dubta? Vosaltres mateixos ho acabau d'afirmar amb els vostres actes.
Però si la Cambra sencera pot exercir el Poder legislatiu que fins aquí ha tingut, no és possible que dugui a bon terme, tot sencer, el Poder Executiu, que vol una acció molt més ràpida, tant per a fer complir les lleis que vosaltres heu formulat, com per a salvar els interessos socials, l'ordre i la llibertat. Així uns proposam que per votació directa trieu un Poder Executiu que s'encarregui de donar degut compliment a totes les nostres resolucions.
I com no m'he proposat esser llarg, com no m'he proposat dir el que no sigui estrictament necessari, perquè avui no és dia de grans discursos, no afegiré res més a aquest punt. Hauríem d'entrar, però, en un altre període d'interinitat? Hauríem de deixar la dinastia fora de la seva òrbita, fora del seu poder, i no substituir aquesta dinastia amb quelcom, i no substituir la mateixa Monarquia amb una altra forma de Govern? Tots vosaltres sabeu els resultats que ha donat fins aquí la Monarquia. Primerament vareu assajar la Monarquia constitucional en la persona d'una Reina de dret diví, i no poguéreu mai conciliar amb ella la llibertat. El poble desitjava reformes, desitjava progrés; desitjava, sobretot, la integritat de la personalitat humana, i aquella Reina, i abans, son pare, no pensaren més que en escapçar la llibertat política, no pensaren més que a aturar els progressos del poble espanyol, i arribà un temps que veient ja que era completament incompatible aquella Monarquia amb la llibertat, vosaltres, la desterràreu del regne. Després heu volgut assajar la Monarquia constitucional de dret popular, i heu elegit per unes Corts Constituents una nova dinastia. Ja veis també el resultat que us ha donat: ella mateixa us confessa que no ha pogut dominat l'oneig dels partits; ella mateixa us confessa que no ha pogut tallar la discòrdia que ens està devorant...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.