Els set anys de singladura que ha travessat el gran projecte de Miquel Barceló per la reforma de la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca han donat a la fi el seu fruit. L'obra està integrada amb «naturalitat» en el conjunt de la catedral L'artista no l'ha considerada «realment acabada fins fa poc, quan ha estat neta de pols i sense bastides pel mig». «En veure-la m'ha paregut que l'obra lligava amb el conjunt de la Seu», sentencià Barceló ahir en la que va ser la primera presentació pública de la seva intervenció, i que congregà una gran quantitat de mitjans de comunicació tant locals com espanyols. Des del principi, l'artista s'adonà que «no tenia sentit» plantejar el projecte com una exposició, sinó com una proposta de dimensions més grans.
Respecte dels passatges bíblics que han guiat la seva obra, «La multiplicació dels pans i els peixos» i «Les noces de Canà», l'artista assegura haver duit la interpretació cap al seu món des del començament. «Vaig veure els quadres de Tintoretto, però no massa. No vaig tenir un projecte predeterminat, sinó que era important anar descobrint i experimentant cada dia, tenint sols com a directriu La multiplicació dels pans i els peixos». Aquesta manera de concebre el projecte entronca directament amb la «creació del món», segons l'artista, i lliga amb la «lectura morfològica» de la intervenció, plena de «bonys creats a partir de cops de puny» que representen fruits crivellats. «Per mi aquesta obra és una totalitat en la qual hi ha part de les meves vivències a Mali, on vaig començar a treballar amb ceràmica, i a Mallorca, on he passat anys davall les seves aigües». D'aquí que la immensa pell ceràmica deixi entreveure peixos com ara anfosos, morenes o un enorme peix espasa, però també fruites com síndries, melons o raïm, i verdures com carxofes o albergínies.
El Crist que presideix la capella del Santíssim apareix tan sols insinuat i per a la seva creció Barceló ha pres mides humanes, que deixen marge a la imaginació de l'observador. L'artista destacà així mateix que des que presentà la primera maqueta a l'Església ha tingut «una sensació de gran llibertat per treballar», i assegurà que no ha hagut de modificar cap element de la seva obra. Al principi, comentà, «vaig començar a treballar en alçades similars a les d'una persona» però finalment es tracta d'un «mural» de 14 metres d'altura que ha treballat amb l'ajuda del ceramista italià Vicenzo Santoriello a Vicenzo sul Mare (Nàpols) a partir d'una reconstrucció de la capella i d'una petita maqueta.
Des de la modèstia, Barceló acceptà que «el fracàs» és cada dia present en la seva obra, referint-se als cruis o esquerdes que es poden veure en el conjunt de la pell ceràmica, que finalment han servit a l'artista per dividir en plaques el conjunt mural. «En la meva feina hi ha imprevists cada dia, és una cosa freqüent que hi hagi corcs, pols o cruis», indicà. Barceló explicà finalment la seva «intervenció» als tres vitralls de la capella, creats a partir de grisalla. «Els anys que l'obra va estar paralitzada em varen servir per tenir més temps per pensar en els vitralls». «Amb la llum que hi ha a Mallorca, fer els vitralls molt clars hauria tingut un efecte de contrallum», que ha resolt enfosquint-los i deixant passar la llum solar sols en alguns punts amb un dibuix realitzat amb el seu dit, que és per ell la mida exacta de llum per l'ull humà. A més, la capella del Santíssim tindrà una instal·lació lumínica, de la qual se n'ha fet càrrec Felicià Fuster, president honorífic de Gesa-Endesa. Segons Barceló, «és una qüestió tècnica que s'anirà ajustant amb el pas del temps». Pel que fa al mobiliari litúrgic instal·lat a la capella, l'artista indicà que ha preferit dissenyar-lo ell mateix «perquè no s'hi col·locassin elements estranys».
L'artista, que mantingué en tot moment una actitud molt propera, no es cansà d'agrair l'esforç de tots aquells que han fet possible la consecució del projecte, que definí com «una obra coral». En aquest sentit, confessà sentir-se «protegit per l'ombra de Miró», a qui el Capítol negà poder intervenir a la Seu. Durant el seu parlament, el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, assegurà que «l'Església, en beneir l'obra, expressa al món la seva valoració de l'art contemporani i també d'aquest gran artista, que és nostre» i que, en la seva opinió, «acosta l'home a la bellesa de Déu».
Per la seva banda, la portaveu de la Fundació Art a la Seu i professora d'art de la UIB, Mercè Gambús, assegurà que la intervenció de Barceló «es pot criticar i debatre tant com es vulgui», però ha estat, en la seva opinió, «una opció molt valenta per part de l'artista i de tots els que hi han col·laborat perquè era un repte». Demanà, per tant, «serietat en el judici». «Aquesta no és una obra local. Té un gran abast internacional i ha escrit una nova pàgina en la història de l'art», digué. Gambús subratllà finalment la «gran valentia» de l'artista.
Joan Darder, degà del Capítol de la Seu, repassà amb detall la gestació de l'obra i recordà de manera especial l'esforç del desaparegut bisbe Teodor Úbeda, que està enterrat a la capella del Santíssim, a més del de l'actual, Jesús Murgui, del de l'exportaveu de la Fundació Art a la Seu i canonge, també desaparegut, Pere Joan Llabrés, i el dels canonges Joan Bestard, Teodor Suau i Joan Bauçà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.