L'Espai Mallorca de Barcelona acull un espectacular combat de gloses

Mateu 'Xurí' i Antònia 'Piu' hi varen dur la poesia popular illenca

Sebastià BennàssarBarcelona01/02/07 0:00

La glosa va ser la gran protagonista dijous passat de la nit barcelonina. O com a mínim d'una part. L'Espai Mallorca va veure com la seva sala d'actes quedava petita per acollir el combat de glosadors entre Mateu Xurí i Antònia Piu que havia organitzat l'associació Sa Sargantana, que aplega els estudiants mallorquins que viuen a la ciutat comtal. En el públic hi havia una mescla heterogènia d'edats i de procedències que va fer molt content els glosadors «per veure que hi ha tanta gent jove aplegada aquí». El viler i la manacorina, tots dos pertanyents a l'associació Canonge de Santa Cirga, varen obrir el tast de gloses en el pal de les verdes. Les referències explícites al sexe varen ser de l'agrat del públic, i els improvisadors se n'anaren desfent amb molta traça a mesura que la botella d'herbes dolces anava davallant. De fet, la botella va ser un dels elements centrals de la nit i gràcies a ella es va veure la complicitat dels dos glosadors, ja que serví per obrir i gairebé per tancar.

Com era be d'esperar, la política va ocupar el lloc central de la nit, i si bé al principi s'anava escolant més mesuradament entre els heptasíl·labs, quan el públic els va demanar que glosassin sobre Andratx, va cobrar un dur i àcid protagonisme que va encendre el públic. Com a bon combat, les mamballetes decidien cadascuna de les victòries parcials, i en aquest sentit s'ha de dir que fou el glosador margalidà qui va acumular un nombre major d'aplaudiments amb el seu glosat. De fet, el cap d'Antònia Piu, no deixava de moure's com si anàs maleint l'encert d'en Xurí. La truita es va girar, però, quan la manacorina va atacar directa la línia de flotació del viler i li va recordar el seu pas per l'administració popular a la casa de la vila. Aquí va tenir els seus moments més inspirats i va demostrar la velocitat del seu verb.

Però en Xurí va saber reconduir el cop i a poc a poc va anar trobant els versos que el permeteren refer-se de l'atac. Això sí, va haver de menester la col·laboració del públic, en concret d'una al·lota poblera que va oferir un refugi per a les paraules de Xurí. La nit es va anar escolant i devers una hora i vint minuts després d'haver establert el combat dialèctic «totalment improvisat, la prova d'això és que hem fet més gloses xereques que bones», va dir Xurí, es posaren en joc un llarguíssim final fet a peu dret per Xurí.