«Ja estava Josep Gabino embolicat en la cridòria de la gallera. Allà dins, la bauxa de veus s'agitava i passava com si fos fum per entre els caps apinyats i els braços alçats i gesticulants. Josep Gabino s'havia anat apropant amb el seu gall sota el braç. Vora d'ell hi havia una boca oberta i clamorosa: Pica el meu gall! Exclamava. Altres boques, altres veus, altres crits, altres braços suraven dins aquella espessor: Deu comptes de cinc! Deia un. Els pag! Replicava un altre. Eren mans estirades amb dos dits ben drets enmig de l'aire. Allà baix, entre ombres, dos galls sagnants cruixien i bategaven sobre la sorra...».
Aquest fragment literari pertany al llibre de l'escriptor veneçolà Arturo Uslar Pietri, nascut a Caracas l'any 1906, i que fou un gran viatger, en diferents avinenteses, entre elles a Mallorca, i també per tot Europa i Amèrica. Tot plegat, quan estic visitant el nou Parc de sa Riera, se m'acudeix aquest narrador amb unes pàgines vives que encara podríem sentir ressonar dins aquesta zona. Aquest terreny, novament arbrat i equipat amb instal·lacions lúdiques i esportives, entre les quals un teatre a cel obert d'estil romà i de considerable capacitat, fou entre 1920 i finals de mil·lenni un espai hortícola en reculada on s'anaren establint magatzems, obradors, dipòsits de cautxú i ferro vell, cotxes abandonats, petites fàbriques, el camp de futbol del Col·legi La Salle i Sa Gallera, el «Reñidero Balear», entre d'altres noms, perllongació d'esplai al cinòdrom i el velòdrom, igualment passats a la història. Amb el teló de fons de la serra de Tramuntana podríem dir que la primavera ha recobrat aquest espai ciutadà. El curs alt urbà de sa Riera és el gran protagonista d'aquesta «falca verda» que des del «pont dels estudiants» ens ha de dur fins al pòrtic del cementiri. La gallera era un petit edifici poligonal de marès i fusta, esbucat en els anys 60 del segle passat, que mostrava un interior circular de seients escalonats. L'afecció d'alguns ciutadans i pagesos per les bregues de galls d'abans de la guerra civil no era més que un trist espectacle que havia vingut de la mà dels nostres emigrants a Amèrica i Filipines, els quals, en el seu retorn, dugueren el gust per aquest cruel entreteniment carregat de juguesques. L'ambient i el caràcter d'aquells combats entre aus enfurismades no arrelà tanmateix d'una forma majoritària. Així i tot és una dada que reflecteix una certa inquietud dels nostres majors per a crear a Palma una diversitat d'espectacles, alguns ja ben desapareguts, com les curses de cans, la pilota basca o aquelles bregues de galls. D'altres, amb l'hipòdrom al cap de tots ells, perduren.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.