Miquel Ferrà i Martorell31/01/07 0:00
TW
0

Després d'esser enllestides unes obres que havien començat quatre anys abans, el 1916 era inaugurada la illeta acadèmica formada per l'Institut d'Ensenyament Mitjà Ramon Llull, l'Escola de Comerç (avui edifici universitari Sa Riera), l'Escola d'Arts i Oficis, la Biblioteca Provincial i l'Escola Normal o de Magisteri (avui, Institut Joan Alcover). Forma part del recinte una plaça arbrada on una gran escultura en forma de tub posa una nota d'estètica tecnicista al conjunt. L'arquitecte autor dels plànols fou el madrileny Gómez Acebo i el dugueren a la pràctica els professionals illencs de no menys prestigi Jaume Alenyà i Josep Alomar. Les edificacions són de caràcter eclèctic, amb molts detalls neoclassicistes. Dues portes, les laterals de la plaça dita popularment del tub, mostren el doble perfil d'un «ianus», diríem «sui generis», o simètric retrat Patulsius-Cluvisius. Al mig d'aquest parell de façanes amb balcó, la biblioteca, amb el seu pòrtic, un entaul ament coronat per un floró i escultures de «putti» sobre columnes compostes i aquestes sobre clàssics graons, dóna aires de solemnitat acadèmica encara més accentuada a la cara est. Balconades de balustres i arcs grecollatins són els elements comuns dels cinc edificis, amb desigual distribució els uns respecte dels altres.

Indret aquest per evocar aquells pedagogs històrics, entre els quals, Jaume Fornaris, Llorenç Duran o Andreu Rotger. I més que lletraferit, poeta i escriptor, mossèn Llorenç Riber (1881-1958), guardonat en Jocs Florals i altres certàmens per la qualitat dels seus versos («Sol ixent», 1912; «Sol alt», 1924) i la seva obra més emblemàtica, «La minyonia d'un infant orat» (1935), magnífic llibre de memòries. El 1927 era nomenat membre de l'Acadèmia Espanyola de la Llengua. Però Riber va impartir també classes de lletres a l'Institut Ramon Llull. Personalitat remarcable, el pintor Llorenç Cerdà, fou en els anys 20 del segle passat director de l'Escola d'Arts i Oficis. Altres escriptors i artistes de molta fama o coneguda formaren part també els rengles d'aquell professorat que volia donar un cert prestigi a la pedagogia illenca, en aquells anys mutilada per la manca d'existència d'una universitat local, desapareguda en temps de Ferran VII. Conta Maritina Fullana, biògrafa de l'esmentat professor Andreu Rotger, referint-se als estudiants de fora Palma, que «l'estada a Ciutat va significar un trauma ben gros que el va marcar per tota la vida. Aquell al·lotet alaroner ben prest va aprendre el que significaven les classes socials, la diferència que hi havia entre esser ric o esser pobre... Aquest sentiment d'impotència, gairebé dolorós, el va fer sofrir però també estimulà la seva capacitat intel·lectual, el seu esperit de sacrifici, la seva voluntat ferma... Ell mateix conta que tots els al·lots que estudiaven en aquell temps a Ciutat solien anar matriculats oficials a l'Institut encara que després estiguessin interns als Teatins o La Salle. En aquestes residències rebien una espècie d'ensenyança paral·lela, puix cada grup d'alumnes comptava amb l'ajut d'un frare, especialitzat en la matèria del professor corresponent de l'Institut. Era ben pintoresc veure arribar els estudiants, guiats per un frare, en tires de dos en dos. Des de l'Institut es dirigien al carrer del Vi o al de la Concepció.

Era una organització dedicada en exclusiva als estudiants de batxiller...».

Això ho conta Rotger en les seves memòries inèdites i succeïa l'any 1922 i els següents...