Clowns: la recerca del beneit encantador

Andreu Segura obre a Mallorca la primera escola dedicada a la formació d'aquests pallassos

Núria MartíPalma31/01/07 0:00

Dirigim-nos avui a una classe de pallassos. Però, compte, deixem a casa el barret, el nas vermell i la perruca de colors. Oblidem-nos del «Cómo están ustedes» i arraconem el maquillatge típic de Charlie Rivel. La història aquí va molt més enllà. «El clown ha evolucionat. Ara per ara, treballam sense nas i intentam una recerca interior d'un estat que podríem definir de beneit encantador». Són les paraules d'Andreu Segura, professor i director de la primera escola de clowns a Mallorca. «El pallasso és ara molt poètic. A les classes cercam un estat de fragilitat, de vulnerabilitat, de sensibilitat extrema. Un estat que ha d'enamorar el públic».

L'escola Mallorcaclown va néixer ara fa dos mesos. Una vintena d'alumnes, vinguts de tot Mallorca, es desplacen cada setmana fins a Establiments per fer el que popularment anomenaríem aprendre a fer el pallasso. «La gent que ve a les classes és ben diversa. N'hi ha que volen fer interpretació, d'altres vénen per passar l'estona i fins i tot hi ha executius que cerquen eliminar l'estrès», comenta Segura.

La teràpia, doncs, «és fantàstica», encara que no s'ha de confondre amb la risoteràpia perquè, com comenta el professor, «l'objectiu del pallasso no és fer riure. L'objectiu del pallasso és fer-se estimar, que t'enamoris d'ell i de la partícula humana que tots i totes compartim», especifica. Les classes d'Andreu Segura, que és llicenciat en Direcció Escènica per la Middlesex University de Londres, es divideixen en tres parts: entre la relaxació i el coneixement del propi cos, el joc i la figura teatral. «Els pallassos fan riure, fan plorar i fan emocionar. Et toquen la fibra sensible, la part més humana, i així reaccionam amb un somriure, una llàgrima o una rialla», diu la lliçó del mestre Andreu.

Un altra assignatura és aprendre que pel pallasso el més important és l'interlocutor. «Si veig que per enamorar el públic necessit pegar bots, tornar-me boig, cridar i tirar-me pel terra, ho faré. I si not que perquè tu m'estimis n'hi ha prou amb un silenci, doncs callaré». I un cop apresa la lliçó i adquirit l'estat interior propi del pallasso, ja es pot vestir. I és aquí on potser recuperarem el nas vermell perquè, com diu Segura, «la vida darrere un nas vermell és molt agraïda i després, un cop te'l lleves, tot és directament proporcional: t'adones de com n'és de senzill estar content amb no res».