El rafal de Bons Aires (1901)

TW
0

L'enginyer i urbanista Bernat Calvet i Girona (Eivissa,1864-Palma, 1941) enllestia, el 1901, el primer projecte o plànol de l'eixample de Palma, inspirat en els de Madrid i Barcelona, tot obrint la porta a la creació de nous barris, entre els quals, el que dugué el nom de Bons Aires, un rafal fora vila que aleshores ocupava la zona que hi ha entre l'actual plaça Santa Pagesa i el carrer Antoni Marquès, tenint per eix principal el carrer de Blanquerna.

I és aquí on fou construït el camp de futbol de l'Alfons XIII, un equip fundat el 1916 per un home il·lustrat i emprenedor: Adolfo Vázquez Humasqué. Els «alfonsinos» foren el precedent del Reial Mallorca, del dia d'avui. El jove enginyer, però, a més de promotor esportiu i de la seva tasca professional, era un gran afeccionat a la literatura, tan afeccionat que esdevingué autor amb la publicació de tres llibres: Nuevos cultivos de Mallorca (1915), El secreto de la pedriza (1920) i El corrosivo (1921), assaig, novel·la i obra de teatre respectivament. En general, pàgines que hagueren passat molt més desapercebudes de no ser per aquest «secret del pedreguer» de la qual diu un crític d'avui mateix, que sense ser cap meravella literària té interés històric i de denúncia: Les vicissituds del contraban a l'illa, novel·la de la qual se'n va fer una adaptació cinematogràfica i encara, en tercer lloc, tot emprant-ne el guió, l'entrega 343 de «la novela semanal cinematográfica», literatura de quiosc. La pel·lícula, produïda per Balear Film i dirigida per Francesc Aguiló, tingué un cert èxit, especialment a Barcelona. Avui és per nosaltres una joia de la «prehistòria» del cinema a Mallorca, tècnicament muda, amb subtítols, però amb imatges, paisatgístiques i costumistes força eloqüents. Però tornem al que fou rafal de Bons Aires i als dies que era inaugurada aquella «canxa» futbolística. Deia un periòdic: «El nou camp és hermós i ahir capvespre apreciàrem més que mai les excel·lents condicions de les quals ha estat dotat. Les tribunes apareixien ornades amb banderes espanyoles. S'hi han construït vint-i-vuit llotges i la resta del terreny que voreja el camp de joc ha estat ocupat per cadires, cosa que permet que un públic nombrós contempli l'espectacle. El senyor Adolfo Vázquez (Humasqué), ànima de la nova millora esportiva, va rebre en aquesta avinentesa tota mena de felicitacions pels treballs que el seu entusiasme l'ha duit a realitzar...». No va tenir tanta sort l'aviador Salvador Hedilla, que va voler fer, el 23 d'abril d'aquell mateix any, una exhibició amb el seu aeroplà. Dissortadament, l'aparell, xocà contra la porteria del fons sud, estavellant-se.