És mal d'entendre Rousseau, un esperit contradictori, un cap que moltes vegades sembla fet de tot un univers on els astres xoquen els uns amb els altres. Despertà odis i passions, semblà un home excessivament idealista i escandalosament pràctic. La història de la Pedagogia, de la mà del seu «Emili», no podrà mai prescindir d'ell, però al Rousseau, cap de mestres, hi ha un altre Rousseau paral·lel, que socialment no és tan recomanable. En aquestes dates trencava tota relació amb Madame d'Epinay i donava com a prova, dels seus motius, la carta que segueix i que fou també inclosa en les seves memòries:
«Fins ahir, senyor, no vaig rebre la vostra carta del 17 de desembre. Me l'han enviada amb una caixa plena de diverses coses, que s'ha passat tot aquest temps pel camí. Només respondré a la postil·la; quant a la lletra, no l'acabo d'entendre i si estiguéssim en condicions d'explicar-nos m'agradaria considerar que tot el que ha passat ha estat un malentès. Torno a la postil·la. Podeu recordar, senyor, que havíem convingut que el sou del jardiner de l'Ermitage passaria per les vostres mans, perquè així s'adonés millor que depenia de vós i evitar-vos escenes tan ridícules i indecents com les que havia fet el seu predecessor. La prova és que els primers trimestres d'aquests honoraris us foren tramesos i que havia acordat amb vós, pocs dies abans de la meva marxa, que us faria rescabalar del que havíeu bestret. Sé que de primer antuvi us hi vau oposar; però vaig ser jo qui us va pregar que féssiu aquesta bestreta: era fàcil quedar en paus i jo m'hi havia compromès.
Cahuet m'ha dit que no voleu acceptar els diners. Segurament hi deu haver algun malentès en això. Dono l'ordre que us els tornin a portar i no veig per quina raó voldríeu pagar vós el meu jardiner, malgrat els nostres acords, i fins i tot més enllà del terme que heu estat vivint a l'Ermitage. Esperant, doncs, senyor, que recordant tot el que tinc l'honor de dir-vos no refusareu que us torni l'avançament que vau voler fer en nom meu».
En tot aquest afer hi havia gelosies i desconfiances. Rousseau no va respondre a aquella carta i aleshores va saber que l'acusaven de quatre «crims», com ell mateix explicaria en les seves memòries, el de retirar-se al camp, el d'haver-se enamorat de la senyora d'Houdetot, el de negar-se a esser la companyia de la senyora d'Epinay i el d'abandonar la possessió coneguda amb el nom de l'Ermitage. Aquests i altres greuges volgueren ensorrar la fama de l'escriptor i filòsof, Jean Jacques Rousseau (Ginebra, 1712-Ermenon ville, 1778). No ho aconseguiren, és clar...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.