Les quatre campanes (1807)

Miquel Ferrà i Martorell27/01/07 0:00

«A la sortida de la Porta de Jesús, ens trobam amb una segona avinguda de baixa arbreda, el fullam de la qual, per tant, encara no dóna ombra ni alegra la vista. Potser tengui sis-centes passes de llargària i desemboca en el Convent de Jesús (avui hospital psiquiàtric). Aquest passeig es veu molt concorregut els dies de festa, la capvesprada. Els senyors s'hi exhibeixen en les seves carrosses, que són d'una construcció molt tosca. Aquests feixucs artefactes, estirats per mules amb enganxament de cordam, se succeeixen els uns als altres i formen un rengle que, durant dues hores, dóna voltes entorn del passeig. Els seus estreps, col·locats a l'exterior, serveixen als joves galants per a mantenir-se vora les portelles i festejar les belles damisel·les, doncs aquest homenatge públic les delecta infinitament. Un cotxe que es dirigeix als afores, o que retorna, és obligat a posar-se de forma arrenglerada, de la qual formació no es podrà separar fins que arribi a l'indret, (Les quatre campanes) on les carrosses donen la volta. És molt exposat sostreure's a tal costum i aquesta manera de passejar-se s'anomena la Roda. Si es desitja alenar una atmosfera més pura que la de la ciutat, és precís internar-se fora vila, on la natura ofereix l'espectacle de les seves riqueses. Un dia vaig esser testimoni de l'escena més graciosa. L'esposa del Capità General va voler rompre el rengle de carruatges i a l'instant la seva carrossa fou envoltada de totes les altres. Res més grofollut que la confusió que armaren, la qual, per a més dany, hagués pogut tenir conseqüències molt desagradables. Les dames mallorquines, amb el coll estirat i el cap fora de la portella, dirigien insults a la generala, la qual, per la seva part, en moviment dins la carrossa, amenaçava amb cops de ventall. Afegiu a tal escena la dels cotxers i lacais, uniu-hi les rialles i els crits dels que van a peu, i aleshores us formareu una idea d'aquesta aventura bufa. I voleu creure que l'incident fou causa de llargues protestes al davant de la Cort, a Madrid? Tanmateix guanyaren el plet les dames mallorquines».

Aquest interessant relat, que té per escenari el Camí de Jesús i la placeta de les quatre campanes, així anomenada per les cràteres neoclàssiques que ornen els extrems de dos grans bancs de pedra en secció circular, iniciativa del Cardenal Antoni Despuig, a suggeriment del seu nebot, Mossèn Joan Despuig i Safortesa, qui solia passejar per les avingudes de la vora del Tíber, a Roma.

L'autor de la graciosa anècdota és André Grasset de Saint Sauveur i es tracta d'un fragment del seu llibre Voyage dans les iles Baleares et Pithiuses, imprès a casa Hausmann de París el 1807 i que fou poc després traduïda a l'alemany, l'anglès i l'italià. André Grasset de Saint-Sauveur fou nomenat Comissari de relacions comercials a les illes Balears el 1800 i era un funcionari de llarga activitat diplomàtica que serví la Monarquia francesa primer, després la Revolució, seguidament el Directori, llavors el Consolat i finalment, l'Emperador. Fou destinat a diferents consolats d'Itàlia, Alemanya, Grècia... No era mal escriptor i les seves observacions, i encara més vistes des de la distància, ens semblen força ocurrents. Els murs amb contraforts i jardineres de la part posterior de l'asil de les Germanes dels Pobres afegeixen un segell de romanticisme a aquestes quatre campanes que demanen a grans crits una urgent restauració.