L'espectacle ha de continuar...

La companyia de dansa Sol Picó animà els voltants de l'escola

TW
0

N. MARTÍ.Palma
I ja ho diu la cançó Show must go on..., i això és el que succeí tot seguit de fer les autoritats el brindis protocol·lari de la inauguració de l'Esadib. Els ballarins sortiren d'arreu i empenyeren el públic fins a la plaça de Josep M. Quadrado, on començà la festa. L'espectacle Divadivina de la companyia Sol Picó començà amb un caire ben surrealista, amb una heroïna que entrà a escena sobrevolant el públic i donant una imatge d'allò més curiosa a l'església de Sant Francesc. Un espectacle amb un punt de màgia, una petita dosi de grolleria, un poc d'erotisme i, sobretot, molta complicitat amb el públic que s'ho mirava a peu de carrer. I és que ja ho digué la directora de la companyia, Sol Picó, «el treball al carrer és sempre molt arriscat, però personalment m'encanta córrer aquest risc». I va fer bé d'arriscar-se, perquè el públic, tot i la fredor de la nit, els atorgà una càlida acollida.

L'espectacle original, estrenat al Fòrum de les Cultures de Barcelona, incloïa un «home bala que s'enduia la divina». Aquí foren els ballarins els qui s'emportaren el ple del públic fins a la plaça de l'Artesania on l'espectacle, òbviament, havia de continuar. Amb més serenitat, Sol Picó protagonitzà el segon muntatge de la nit: Llàgrima. Acompanyada de la cantant Mariona Sagarra, que interpretava amb la veu i el piano la cançó de Dulce Pontes, Picó mostrà la seva gran traça en la dansa contemporània sense oblidar, però, el treball «de puntes» propi del ballet clàssic, i que tant li agrada.

L'ambient a la plaça de l'Artesania fou d'allò més acollidor: unes agraïdes estufes de butà escalfaven els presents i el servei de càtering començava a treure el cap. Mentrestant, i per mitjà d'unes pantalles de plasma escampades per la plaça, actors i actrius consegrats de les Illes, o bé que fan feina a l'Arxipèleg, donaven la benvinguda a la nova escola. Noms com Simó Andreu, Llum Barrera, Tita Planells, Maruja Alfaro, Santi Pons o Catalina Valls, fins a trenta cares conegudes, feren la seva intervenicó virtual en la inauguració. I els més contents de tots eren els 24 alumnes del primer curs d'Art Dramàtic, que miraven amb il·lusió la festa que s'havia organitzat en el seu honor i en el de la seva escola. És el cas de Bartomeu Bosch, que explicà: «Just de veure el que s'ha desplegat aquí, ja sents més ganes i més empenta per continuar endavant». El jove actor assumí les paraules que, hores abans, li havia encomanat Lluís Pascual: «El teatre és alguna cosa més que estudiar: és passió, és donar-ho tot». La festa acabà passada la mitjanit, amb la música de Shazam i d'un discjoquei convidat. Veient el planter, les instal·lacions noves i l'empenta de tots aquells que hi han posat un granet d'arena, però, estam convençuts d'un fet: i és que l'espectacle segur que continuarà.