Fortí o «Hornabeque» (1936)

TW
0

Entre les realitzacions municipals posades en marxa el 1936, hi figura la plaça «Hornabeque» o solatge on hi havia les ruïnes d'un fortí, exterior a les muralles de la ciutat que per aquesta banda ja feia anys havien estat enderrocades. Se li deia «hornabeque», en castellà, que es defineix com «la fortificació exterior que es composa de dos mitjos baluards travats amb una cortina, és a dir , amb un tros de muralla». Aquest recinte datava del segle XVIII i ja va tenir un cert protagonisme durant la guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1700-1714), com a caserna d'uns soldats alemanys-austracistes. Abandonat a començaments del segle XX, el fortí fou emprat com a quarter, després de la Primera Guerra Mundial, pels exploradors, més universalment anomenats «boy-scouts». En aquells anys, el moviment escoltista havia pres molta força i el seu fundador, Lord Badel Powell, gaudia d'extraordinari prestigi. La seva creació, dirigida al públic infantil i juvenil, per tal d'aconseguir una mena de patriotisme pacifista, feia que les seves escriptures, els seus llibres, fossin llegits quasi a manera de catecisme...

«Per a fer el bé -Escrivia des del Transvaal, el 1901, en la seva habitual literatura epistolar-, que significa aconseguir esser útil i realitzar petites atencions envers les altres persones, siguin aquestes amics o desconeguts, no és quelcom difícil i la millor manera de començar a fer-ho és decidir-te a realitzar, com a mínim, una bona acció diària. Això t'acostumarà a fer, sempre seguit, bones accions. Poc importa com sigui de petita la bona acció, fins i tot, si només és aidar una velleta a creuar el carrer o dir una paraula d'elogi sobre algú del qual es parla malament. El que importa és fer alguna cosa bona en benefici dels altres».

Aquesta i altres consignes o suggerències devien figurar en els taulons d'anuncis del fortí, avui totalment desaparegut. Així i tot, si us acostau a la vora del torrent, sa Riera, observareu que incorporades en un dels murs de la ribera oposada, s'hi poden veure restes d'edificació fortificada. Es tracta de la que fou zona del camp de tir, dipòsits i altres instal·lacions que formaven també part de l'esmentat «hornabeque». La construcció d'edificis detall neoclàssic d'inspiració feixista, posats de moda les dècades del 30 i els 40 del segle passat, serien la tònica de l'indret.

Si n'observam, tot entrant pel pont, a dreta i esquerra, l'arquitectura, llevat de l'alt edifici del fons, modern, amb relleus escultòrics de Pere Martínez «Pavía», que són idees clàssiques estilitzades, ens cridaran, potser, l'atenció, les figures en relleu que decoren la porta d'entrada d'un edifici d'habitatges i que exalten la dignificació del treball manual o artístic: l'escriptura, la pintura, l'escultura, el ferro forjat, el vidre de bufi la ceràmica. Més relleus, del mateix autor, Antoni Font (Palma, 1905-1984), que col·laborà sovint amb Francesc Casas, arquitecte vinculat al Règim franquista, són els de la cantonada amb el passeig de Mallorca, a la part d'alta d'una altra casa plurifamiliar: en aquest cas es tracta de temàtica mitològica, escenes de caça o bé al·lusives als treballs del camp. Però al marge de la serietat que l'indret, amb tan severes figures, pugui imposar, deixa'm un espai a l'humor i per això ens hem de referir al setmanari «En Figuera» (1893), publicació literària-costumista on, entre d'altres, col·laboraven Mateu Obrador, Miquel dels Sants Oliver, Pere d'Alcàntara Penya...Posem els ulls allà on es conta que «fa uns quants dies que en es carrer de l'Hornabeque va succeir una d'aquelles escenes que no se veuen sovint. Passava per lo dit carrer, el més tranquil del món, un músic del Regiment, i un indiot que hi pasturava, tot d'una que el va veure amb sos calçons vermells s'hi afuà amb més fúria que si fos estat un toro d'es Duc i començà a donar-li picades per devers ses cames... Es soldat, en veure's agredit, desembeinà el seu matxet i el ventà per dreta i esquerra fins que amb un cop ben pegat donà compte d'animal tan ferotge...»