Una carta de Rilke (1913)

Miquel Ferrà i Martorell24/01/07 0:00

Rainer Maria Rilke, el poeta més europeu de la història, puix sapigué superar en la seva poesia els nacionalismes, havia nascut a Praga el 1875 i morí a Suïssa el 1926. Escriptor altament vocacional, no tingué mai una residència fixa. Viatjà per Rússia, Alemanya i Suïssa, a més de França, el país que més li agradà. Però també, des del novembre del 1912 al febrer del 1913 va visitar algunes ciutats i contrades espanyoles, Toledo, Còrdova, Sevilla, Ronda, Madrid... Aquella estada li suposà en enriquiment no només temàtic sinó també anímic. La carta que dirigeix, en aquestes dates, a la «Contessina» Via Valmarana ho confirma. El poeta era, aleshores, al poble andalús de Ronda:

«Estimada Contessina, si poguéssim conversar, quantes coses us podria contar, encara que, personalment, res em passi. Des de Nadal he estat un poc malalt, sempre amb aquestes mateixes molèsties que tinc com penjades entre el cos i l'ànima. No visc veritablement. Esguard i esper: és un poc com una gran dolença que, caient-me sobre, es trenca en mil fragments, i que jo haig de juntar i posar al meu darrere; treball llarg, però si un en sobreviu, haurà estat una admirable lliçó de paciència definitiva. No veig res pel moment i ara mateix no tinc ganes de visitar altres ciutats espanyoles. Màximum, en anar-me'n, m'aturaré a Madrid per visitar durant alguns dies el Museu del Prado; Toledo fou molt, ho fou tot, i no convé que jo mescli massa records a les visions que aquesta ciutat única ha dipositat en el fons del meu cor. El 21 de desembre (1912) li he enviat des d'aquí un cert nombre de fotografies de Ronda, amb algunes explicacions al darrere, però un mes més tard, el vint de gener, aquesta tramesa em fou retornada per correu, amb l'observació que ningú no l'havia reclamat. Les fotografies han envellit molt durant aquest mes a causa del maltracte postal, però els hi torn enviar, malgrat tot, pel mateix correu. Coneixent aquest accident, vosté em perdonarà l'estat menys íntegre que presenten ara, per segona vegada. Fa poc he comanat més vistes de Ronda que li faré arribar en tenir-ne còpies. Vostè endevinarà quin país heroic és aquest que m'envolta: els núvols, freqüents en aquesta època de l'any, contribueixen a augmentar encara la grandesa de la muntanya. Es diria que la fan pensar. De vegades, un nigulot adormit és oblidat sobre la falda de la muntanya com un niu d'àngels, els quals, espantats, es troben tan baixos, que fugen amb l'alba. Però el que a mi més m'agrada són els ametlers en flor. Existeix en la meva natura una gran facilitat de confondre'm amb l'altra natura, la gran, aquella que dóna felicitat a aquestes belles coses...».

S'acomiada el poeta amb el que en diu «una entranyable amistat» amb salutacions per a la mare de la dama.