Sant Sebastià emboirat

Un nigul de fum impedí la correcta visualització del castell de focs des de la badia de Palma

La meteorologia no ajudà que fos l'exhibició més lluïda del dia del patró. | T.A.

TW
0

Pocs minuts abans de les 20.30, el brogit dels carrers de Palma tan sols caminava cap a una direcció: la mar. Qualsevol punt de la badia era vàlid per gaudir, un any més, de l'espectacle de llum i foc que tanca el dia de Sant Sebastià: l'Aiguafoc.

Els més porucs s'ho miraven des de lluny, des del mirador de la Seu o les terrasses del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. D'altres escollien el passeig marítim i els més bucòlics se situaren a les roques, vora la mar, per veure l'esdeveniment al so de les onades. Com sempre, els més afortunats s'ho miraven des de dins la mar, que era plena de barques i barquetes per contemplar tal espectacle.

I a les 20.30 hores, en punt, un coet vermell va donar el tret de sortida. 2.810 quilos de pólvora es disposaren a sortir a través de més de 26.000 coets i donar així un final perfecte a les festes del patró de Ciutat.

Però l'espectacle tingué un enemic inesperat: el vent, o més aviat, la seva absència, que provocà un gran nigul de fum que impedí la visualització idònia del castell de focs.

Juan Vicente Jurado, responsable de l'empresa pirotècnica Garuda, encarregada de l'Aiguafoc, declarà a aquest diari que «aquest no era el millor dia per fer l'espectacle, no feia ni un bri de vent i com més foc tiràvem, més gran es feia el nigul». Un núvol format, en part, per un fenomen meteorològic anomenat inversió tèrmica, que impedí que la pólvora i el fum s'escampassin.

L'espectacle va anar in crescendo i al final el foc va ser capaç de vèncer el vent. Una bateria de més de 2.000 trons va il·luminar el cel i va petar de valent. Els tres coets finals donaren per acabat un aiguafoc que, mal sigui dit, quedà una mica aigualit, tot i els 25 minuts llargs d'espectacle i la sorollosa sortida. Aplaudiments dels ciutadants presents a la badia i, sobretot, botzines dels vaixells que s'ho miraven des de la mar posaren el colofó final a un espectacle que, tot i els fenòmens adversos, mostrà la màgia del foc i la pólvora.

Començava llavors el calvari: de tots els racons del passeig sortia gent que es dirigia cap a Ciutat. Els carrers eren plens i aviat els embussos de trànsit foren constants, no només a terra sinó també a la mar. Els busos que l'Ajuntament havia habilitat per transportar els ciutadans als estacionaments forans funcionaren.

L'Aiguafoc 2007, organitzat per l'Ajuntament de Palma, comptà amb el patrocini de Melchor Mascaró i també amb la col·laboració de Ports de Balear, Iscomar, Trasmediterránea, Trascoma i Naviera Fos.