La música començà prest a la plaça d'Espanya. A les set de l'horabaixa les gloses de Mateu Matas Xuri i de Miquel Cano ja es van deixar escoltar al voltant del fogueró que, minuts després, encendria la batlessa Catalina Cirer.
Les gloses obriren pas als xeremiers de l'Obra Cultural Balear, que posaren així punt final a la seva ruta per totes les places de Sant Sebastià. Tot seguit se sentiren ja els primers acords de Nua, el pop mediàtic de Marga Pocoví i els aires nostàlgics de Cris Juanico. En definitiva, tot un caramull de músiques ben diverses que trencaven, un any més, el mite i el desig de voler fer una plaça dedicada exclusivament al rock en català.
A les 10, puntual, començà el concert de Nua. La seva música fou bàsicament d'acompanyament perquè la gent continuava acostada als foguerons. A la plaça d'Espanya hi havia bàsicament un ambient familiar. Destacava, sobretot, un gran col·lectiu de sud-americans que feia gresca i movia els talons amb els ritmes de Nua i demostraven, potser, un primer símptoma d'integració cap a la llengua catalana, tot i que fos per casualitat.
El glamour mediàtic arribà amb la montuïrera Marta Pocoví (coreografies i cors inclosos). Molt de llum, una bona banda, molts de ballarins, ritmes enganxosos i melodies fàcils. Heus aquí els ingredients del camí de l'èxit. Fins i tot hi va haver artistes convidats. Llàstima que aquí Marga i la seva companya de programa, Narlene, es varen posar a cantar en castellà a l'estil de Camela. Bé, a la cançó Obsesión varen fer un cànon bilingüe no fos cas que la plaça (l'única de Sant Sebastià dedicada a la música en català) es posàs a xiular.
La cosa canvià amb l'actuació de Cris Joanico. Tot i que la plaça d'Espanya quedà gairebé en família, no plena de famílies, el menorquí va demostrar que ell no era el teloner d'aquella festa i les seves cançons foren corejades arreu, sobretot quan, en un exercici de nostàlgia, entonà alguns clàssics de la desapareguda formació Ja t'ho diré. El ciutadellenc, acompanyat una vegada més pels Mags de Binigall, va connectar molt amb el seu públic fidel, molts d'ells vinguts directament de Menorca. Juanico se'ls va posar a la butxaca amb un moment dedicat al seu disc Memòries on va tocar cançons conegudes com Ses al·lotetes , Sa jove de Sant Lluís i Na Dolores. L'assistència no hi fou multitudinària i un miler de persones es reuniren a la plaça d'Espanya per acabar la nit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.