C.DOMÈNEC. Barcelona.
La ministra de Cultura, Carmen Calvo, i Jaume Matas, José Montilla, Francisco Camps i Marcel·lí Iglesias, presidents de Balears, Catalunya, València i Aragó, respectivament, escenificaren ahir al Palau del Lloctinent de Barcelona una imatge llargament esperada, la constitució del patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), amb seu a la ciutat comtal. Després de firmar al llibre d'honor del patronat, els polítics es reuniren uns minuts en la primera trobada de la institució. Després, inauguraren una exposició de documents representatius del fons de la institució.
L'acord entre governs de diferent signe polític, catalans i aragonesos respecte a balears i valencians, i el final de més de dues dècades d'intents nuls de formació d'un patronat que gestionàs els fons de l'arxiu, tenyí la presentació d'ahir d'una certa eufòria per part dels presidents, protegits pels seus respectius consellers i directors generals de Cultura. Carmen Calvo digué: «Una imatge avui val més que tot, jo he cridat els quatre presidents i han vingut». L'Arxiu estava gestionat fins ara únicament pel Govern espanyol. Ara tindrà representació dels quatre governs autonòmics. El president del nou patronat serà la ministra de Cultura i serà vicepresidit per un càrrec de l'Executiu espanyol i per un dels consellers de Cultura de les quatre comunitats implicades, en torn rotatori cada any, iniciat amb el català Joan Manel Tresserras. Francesc Fiol, conseller de Cultura del Govern, i Catalina Sureda, directora general de l'esmentat departament, formen part de la composició del patronat com a vocals.
L'Arxiu de la Corona d'Aragó inclou 80.000 pergamins, 60.000 volums i 19.000 lligalls, fet que suposa la història més detallada que existeix de l'Edat Mitjana a la Mediterrània. Jaume Matas destacà que «les Balears estan aquí en actitud d'igualtat amb els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, amb els quals compartim un passat que és part essencial del present d'Espanya». Deixà clar que «la cultura no pot ser mai patrimoni exclusiu de ningú i per això creim fermament tant en l'aspecte comunitari de l'Arxiu com en la conveniència que la titularitat la conservi l'Estat».
Matas mantingué que «els documents d'aquest arxiu donen fe del combat contra la inferioritat institucional, la reivindicació de representació que sí tenien Aragó, Catalunya i València». Assegurà que «el context que dibuixa l'Arxiu ens permet reflexionar sobre l'esforç de la nostra terra per no convertir-nos en una possessió més, com de fet eren Sardenya, Sicília o Nàpols».
Un dels punts conflictius, encara sense resoldre, és el recurs d'inconstitucionalitat que el Govern va presentar sobre un dels punts de l'Estatut català. Francesc Fiol precisà que «no retirarem el recurs malgrat el patronat» i va afegir que «han de ser els científics qui defineixin la pertinença a cada comunitat d'alguns documents», en relació amb l'intent d'evitar que Catalunya s'apropiï d'alguns fons d'altres comunitats. Valencians i aragonesos també van presentar recursos per aquesta qüestió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.