La Fundació Cela ha començat ja els tràmits per obrir-ne un annex a Palma

La seva seu s'ubicarà al nucli antic de la ciutat i comptarà amb el patrocini de Cort

TW
0

NURIA ABAD.Palma.
Durant els cinc anys transcorreguts des que va morir Camilo José Cela (Iria Flavia, 1916-Madrid, 2002), la Fundació Cela ha realitzat una intensa tasca per ordenar i per posar en bon funcionament un llegat cultural que el mateix escriptor definia com «un mar sense voreres». Una de les iniciatives consolidades durant els darrers mesos per la Fundació Cela ha estat la de crear-ne un annex a Palma, un projecte que té el patrocini de Cort i que culminarà d'aquí a dos anys, segons manifestà ahir la viuda del premi Nobel i presidenta del Patronat de la Fundació Cela, Marina Castaño.

La presència de la Fundació Cela a Palma és ja «un projecte ferm», va avançar ahir Castaño, que és a l'Illa per assistir avui a la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma. Prova d'això és que la batlessa, Catalina Cirer, ja va participar en la darrera junta del patronat d'aquest organisme, que va tenir lloc a Madrid el 14 de desembre passat i que es repetirà a Palma, possiblement per març o abril, «una reunió en la qual s'establiran les bases del projecte a Palma i es faran efectives».

Després d'això, només s'haurà de trobar una ubicació idònia a la ciutat per conservar el patrimoni cultural de Cela i per promoure l'estudi de les seves obres, motiu pel qual es miren ja diferents emplaçaments al nucli antic de Palma, que Castaño visità ahir en companyia de Rogelio Araújo, regidor de Cultura de Cort. Mentre s'elegeix l'empleçament adequada, la Fundació Cela ja ha començat a organitzar una agenda d'activitats perquè la presència de l'entitat a Palma sigui una realitat a curt termini. El llegat de l'escriptor que formarà part de la exposició permanent de la Fundació Cela a Palma inclourà «tots els elements necessaris per conèixer el procés de recerca expressiva que l'autor desenvolupà aquí, com també la col·lecció completa de la revista Papeles de Son Armadans, que l'escriptor va fundar a Mallorca l'any 1956.

Marina Castaño afirmà que aquesta iniciativa «parteix d'un antic desig de Camilo que ell no va poder complir en vida perquè les circumstàncies no hi eren propícies», i reconegué que «m'omple d'orgull i de satisfacció poder materialitzar aquesta il·lusió, que part de la seva herència literària torni allà on va passar tants d'anys de la seva vida, on va escriure part de la seva obra i on va tenir tants d'amics». La viuda del Nobel va aprofitar ahir la seva estada a Palma per visitar el muntatge de l'escultura de Santiago Calatrava titulada Bou, que ara s'instal·la a la terrassa exterior d'Es Baluard. Castaño definí aquesta creació com «una obra espectacular, la magnificència de la qual donarà la benvinguda a tota la gent que arribi a l'Illa, ja sigui per aire o per mar».