El savi del Premi Nobel (1910)

En data de 1910 es trobava a Palma el científic, metge i escriptor Santiago Ramón y Cajal i, a més de viatjar per l'illa i conèixer les seves panoràmiques i racons, es dedicava a dur a terme determinats estudis de biologia en el Laboratori Marítim de Porto-Pi. La premsa li dedicava grans elogis i en publicava semblances i entrevistes. El Col·legi Mèdic-Farmacèutic el va fer President Honorari i en record d'aquella estada se li dedicaria el carrer que va de l'Avinguda Argentina, cantonada Comte de Barcelona, a la Plaça d'Es Fortí, abans Hornabeque. És evident que la fama exitosa de gran investigador científic que gaudia Ramón y Cajal en aquells moments li restava coneguda com a magnífic escriptor. Narrador, novel·lista i pensador, a més de setciències, en línies generals, no havia tingut prou temps per a manifestar el total de les seves aptituts d'enginy i intel·lecte. Nascut a Petilla de Aragón, llogaret de Navarra, el primer de maig de 1852, era fill de metge i d'alguna manera descendent de llinatge català, puix que son pare era el doctor Just Ramon i Casasús. Ell fou el primer mestre de la criatura, la qual, després, anà a l'escola de Valdepalmas. Llavors estudià el batxiller a Osca, estudis que hagué d'abandonar temporalment a causa de vagueries i entremaliadures. El posaren d'aprenent de barber i després, de sabater. Penedit i més reflexiu tornà a l'Institut, tingué bones notes, aprovà els exàmens i es va treure el títol de batxiller. Passà a la universitat de Saragossa i als vint-i-un anys ja s'havia llicenciat en medicina. Marxà cap a Cuba, disposant d'una plaça, per oposició, en el Cos de Sanitat Militar, amb el grau de capità. A punt de morir de les febres que provoca el paludisme i havent passat dos anys a la colònia, retornava a la Península mig malalt. Després es doctorava a Madrid el 1877 i a partir de llavors obtenia diversos càrrecs acadèmics a Saragossa, València, Barcelona i Madrid. Seria definit com una glòria universal de la Histologia, però no hem d'oblidar la seva aportació literària, de la qual digué Juan Valera que destacava pel bon gust, la prosa mengívola, el fi sentit crític, les idees profundes, la naturalitat expressiva, el subtil sentit de l'humor i moltes més qualitats. Aquestes obres són: Mi infancia y mi juventud, El mundo visto a los ochenta años, Cuentos de vacaciones, El Quijote y el quijotismo i, especialment, Charlas de café, un llibre àgil, nerviós, divers i molt característic.