Els joves de Pollença lluitaren per arribar al capcurucull del pi

Els joves pollencins, mentre intenten pujar al pi.

À.HernándezPollença18/01/07 0:00

Pollença viu intensament les seves festes. Aquesta és una afirmació inqüestionable i que qualsevol que s'hi acosti pot percebre en un instant. El dia de Sant Antoni, amb el pi com a protagonista, és una de les dates destacades del seu calendari i, tal vegada, una de les formes més singulars i originals de l'Illa de celebrar el dia del patró dels animals. Des de feia una setmana, un pi de més de vint metres, robust i pelat, estava a la finca de Ternelles, on l'havien d'anar a cercar per dur-lo a la plaça Vella. I els pollencins compliren: després de la colcalda i de les beneïdes, es reuniren puntuals a l'Almoina per traginar l'arbre acompanyats dels xeremiers.

Pa amb oli, arengades, vi i mesclat foren els aliats dels pollencins i les pollencines per agafar forces i per emprendre, cap a les dues del migdia, la difícil feina de dur el pi pels carrerons empedrats i estrets fins a la plaça Vella. A les dues i tretze minuts, poc després de l'hora prevista per a l'inici del trasllat, es produí l'únic incident destacat de la jornada. Segurament un coet, tirat pels participants en la festa, provocà l'incendi de devers 250 metres quadrats de pinar. En poc temps, els Bombers del Consell de Mallorca, Protecció Civil i efectius de l'Ibanat arribaren a Ternelles i el foc fou extingit amb rapidesa i sense danys importants.

Aquest incendi petit no pogué alterar el ritme de la festa i el pi continuà el seu camí cap a Pollença. Eren les quatre de l'horabaixa quan el grup era als afores del poble i, al cap de tres hores si fa no fa, arribava a la seva destinació. Passades les set de l'horabaixa, el començaren a ensabonar i després l'alçaren ben enmig de la plaça Vella. L'ensabonador d'enguany va ser el jove Miquel Àngel Torrandell, expert a arribar al capcurucull de l'arbre. Quan faltaven deu minuts per a les vuit, el primer agosarat del poble provà d'arribar a dalt de tot per aconseguir un regirat gall, símbol de la ciutat, col·locat dins una senalla. Tot i el clam dels ecologistes perquè l'animal fos de plàstic, com en el cas de les ànneres el dia de la Mare de Déu d'Agost, un any més el gall era autèntic. La festa durà un parell d'hores perquè pujar al pi no era fàcil: pareix que enguany hi posaren massa sabó. Després de la festa, els participants signaren l'arbre, que estarà a la plaça un parell de dies més abans de retirar-lo. La fusta s'emprarà per fabricar les espases dels moros i cristians.