Sant Antoni a Artà, molt més que una festa

De bon matí els artanencs omplien el carrer de la casa del Trull amb la camisa blanca i el mocador vermell

17/01/07 0:00

J. SOCIES/G. MAS. Artà.
La festa de Sant Antoni a Artà resulta mala d'explicar, simplement s'ha de viure. Els artanencs demostraren un any més que la seva festa és molt més que una celebració religiosa. Artà es tenyeix de blanc i vermell i amb aquests colors la tradició, l'alegria, la bauxa i sobretot els dimonis amb els seus balls i la banda amb les seves primeres notes fan vibrar tot un poble, que surt al carrer i viu aquesta celebració amb un gran sentiment. De bon matí, centenars de persones, amb camisa blanca i mocador vermell, esperaven la sortida dels dimonis. I és que Sant Antoni a Artà s'aixeca prest i a primera hora els veïns entre glosa i glosa ja berenaven del tradicional mesclat, les herbes dolces o la mistela.

A les 9 hores començava la festa, però aquesta després s'allargaria durant hores i hores de diversió i alegria. Els dimonis oferien el primer ball a la casa del Trull, a ca l'Obrer Pere Pep Gil. Aquest any el fet que la festa s'iniciàs en un carrer estret donà més espectacularitat si fa falta a la festa d'Artà. Amb el primer ball s'iniciava així la tradicional capta pel poble amb l'acompanyament de la música dels tamborers, trompetes, clarinets, flautes o trompes entre d'altres, tot ells seguits de centenars de persones. La primera visita, per segon any, fou a casa de la batlessa, Maria Francesca Servera. Després visitaren l'institut, les escoles, la residència i l'Ajuntament.

Les cançons tradicionals, altres dedicades als polítics o als fets ocorreguts durant tot l'any sonaven en cada una de les aturades. A les 19 hores es concentraren de nou a ca l'Obrer per sortir cap a les tradicionals Completes a la capella de Sant Antoni, l'església plena de gom a gom s'hi respirava l'aire santantonier pels quatre costats. Avui dia de Sant Antoni es duran a terme les tradicionals beneïdes. Però sense cap mena de dubte cal assenyalar que per als artanencs aquestes festes populars de Sant Antoni és viuen amb molt d'entusiasme i les consideren alguna cosa més que una festa, segurament no es pot explicar però a cada artanenc li espurnegen els ulls i se li eixampla el cor en parlar de la festa, del seu Sant Antoni.