La Cartoixa de Parma (1839)

Sabut és que l'orde monàstic fundada per Sant Bru va tenir una especial rellevància en temps del Romanticisme i, en particular, dues cartoixes, escenari dels llibres Un hiver à Majorque i La Chartreuse de Parme, deguts a les plomes de George Sand i Henry B. Stendhal, respectivament. Allò de la meditació, la pregària, el silenci i les feines hortícoles devia tenir, entre els somniadors de la primera meitat del segle XIX, curiosa perspectiva. Nascut a Grenoble el gener del 1783, Marie-Henri Beyle canvià el seu nom de família pel pseudònim «Stendhal», amb el qual aconseguiria la fama literària. Orfe de mare des dels set anys, passà a mans dels parents, que feren de la seva infància una època dissortada. Els primers aires de llibertat arribaren quan essent un estudiant avançat amb lògica i matemàtiques, li varen permetre d'anar a París per tal d'ampliar-los. Però París era una olla bullent i Stendhal es va sentir, de seguida, republicà i revolucionari. Abandonà l'escola politècnica i s'enllistà en els exèrcits de Bonaparte, aleshores primer Cònsol, que marxaven a Itàlia. Va combatre els austríacs i es va sentir lligat a Milà, la ciutat de la qual es volgué sentir fill. Va tenir després diferents càrrecs oficials dins l'Imperi i després de derrotades les forces napoleòniques, es refugià novament a la regió milanesa. Allà visqué fins el 1821, però sospitós d'espionatge a la policia austríaca, fou expulsat. De bell nou a París, milità en els rengles romàntics i odià l'absolutisme de Carles X. La revolució de 1830 li retornà els ànims i Lluís Felip el nomenà Cònsol a Trieste i Civitavecchia. Tornà a París per darrera vegada i allà estant, el març del 1842, morí d'un atac d'apoplexia quan anava pel carrer. A La Cartoixa de Parma ens conta la història de Fabrizio del Dongo, que fugí als setze anys de ca seva per tal d'enllistar-se, com havia fet l'autor, en les tropes napoleòniques. De retorn a Itàlia, viu qüestions d'honor, relacions amoroses, de les quals, les més importants, amb Clélia Conti, que tanmateix és obligada a casar-se amb un aristòcrata. Quan aquesta mor, Fabrizio es retreu a la Cartoixa de Parma, on també morirà al cap d'un any...