TW
0

El vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, va explicar la voluntat del Govern català d'«arribar a acords puntuals» entre l'Institut Ramon Llull (IRL) i organismes de tots els territoris de parla catalana amb vista a la participació catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, amb la intenció que «si aquests van bé, veure com es pot avançar» cap a algun tipus de col·laboració més estable.

«Es tractaria de trobar la fórmula en la qual, amb una certa flexibilitat, poguéssim fer que l'IRL tingués un nivell de representativitat territorial real superior de la que té en aquests moments, tot i coneixent la complexitat d'una solució legal per a això, ja que, per exemple, hauria de col·locar en un mateix organisme un Estat sobirà, com Andorra, i el municipi de l'Alguer», a Itàlia, va explicar Carod.

Carod va reconèixer la dificultat d'aquesta operació, «especialment amb alguns territoris», i va admetre que «no serà fàcil» que les passes cap a aquest objectiu puguin fer-se «abans de final de maig d'aquest any», un mes en què es duen a terme eleccions municipals i també autonòmiques en diverses comunitats, entre altres les Illes Balears i el País Valencià.

Fins i tot així, va confiar que l'IRL -dirigit pel republicà Josep Bargalló- pugui arribar a «acords puntuals, d'entrada per a Frankfurt, amb institucions governamentals o d'un altre caràcter de diferents punts del territori de parla catalana, per assegurar que la presència de tots els territoris estigui més convenientment representada».

En aquest sentit, va remarcar la «notícia positiva» de la «predisposició d'Andorra de col·laborar amb l'IRL» aconseguida durant la seva visita al país pirinenc dimecres passat, amb què va explicar que «la presència andorrana a la Fira de Frankfurt quedarà més reforçada del que inicialment estava previst».

Seguint aquest exemple, va explicar que la voluntat del Govern català és «parlar també amb representants d'altres organismes o institucions de les Illes Balears, de la Catalunya Nord o del municipi de l'Alguer per veure fins a quin punt això és possible o no».

Carod va destacar també el paper de l'IRL com a «instrument potent» de la política exterior catalana.