Un gravat de la Immaculada Concepcció amb Sant Francesc d'Assís.

TW
0

El 7 d'abril de 2005, la historiadora Miquela Forteza presentava a la Universitat de les Illes Balears la tesi doctora La xilografia a Mallorca a través de les seves col·leccions: La impremta Guasp (1576/1958), la qual és fruit d'un extens i profund estudi sobre l'anomenada impremta mallorquina. Arran de les conclusions d'aquesta investigació, per a la qual Forteza va catalogar les principals col·leccions xilogràfiques de l'Illa, el Consell de Mallorca inicià el mes d'octubre un expedient per declarar Bé d'Interès Cultural la Col·lecció Guasp.

Ara, la passa següent per donar a conèixer la importància d'aquesta impremta com a part del nostre patrimoni serà la publicació per part del Consell de Mallorca d'un volum monogràfic divulgatiu a cura de la mateixa Miquela Forteza. Es preveu que el llibre vegi la llum en els primers mesos d'enguany publicat per l'editorial Lumberg. «Es tractarà principalment d'un resum del que és la Impremta Guasp i serà per a tots els públics», avançà la investigadora.

Paral·lelament, l'editorial Olanyeta, coordinada amb l'Ajuntament de Palma, té prevista la publicació de la tesi completa de la doctora, que sortirà al mercat en el marc de les festes de Sant Sebastià.

La Impremta Guasp, explicà Forteza, «és la que més temps ha estat en poder de la mateixa família de tot Europa, des de 1576 a 1958», fet que la converteix en «la més valuosa d'Espanya i possiblement d'Europa», perquè ha fet possible la conservació d'un total de 1.590 peces que abasten una àmplia selecció de temàtiques i tipologies diferents. També conté exemplars de totes les èpoques, a més de peces anteriors a la seva fundació» que pertanyien a col·leccions fundades anteriorment.

Es tracta, doncs, d'un conjunt patrimonial molt important per a Mallorca i també per a l'Estat. Cada una de les matrius, o blocs de fusta gravada, esdevé «una obra d'art en si i també una important eina de transmissió de coneixements», explicà Forteza. El fet que la impremta s'hagi mantingut en mans de la mateixa família fa d'aquesta col·lecció un «cas singular», perquè ha permès la conservació de tot tipus d'elements tipogràfics relacionats amb l'astrologia, l'heràldica o els escuts religiosos, a banda de molts elements d'estampació lúdica, com ara «l'oca». En resum: centenars d'elements distints que serviren durant segles per ornar els llibres impresos que s'han conservat «en molt bon estat».

Actualment, la col·lecció està dipositada a la cel·la municipal de la Cartoixa de Valldemossa i és propietat dels germans Rosa i Jaume Capllonch.