TW
0


«Un poble culte es reconeix en els seus escriptors». Aquest era l'eslògan amb què s'ha anunciat la Biblioteca d'Autors Mallorquins fins avui, que es clou amb el volum sobre Poetes de la Renaixença (a cura de Maria Magdalena Alomar). Diumenge a diumenge, els lectors de Diari de Balears han pogut aconseguir, totalment de franc (i sense cupons!), un nou volum d'aquesta biblioteca (que en tenia seixanta) que es va iniciar el 20 de novembre de 2005 amb eLlibre dels fets, del rei En Jaume i que ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca i de la Banca March, però també dels autors i dels seus hereus que, ben generosament, han prestat els seus drets a la Biblioteca. No seria just no esmentar, també, el suport obtingut per algunes editorials com Llibres Moll, la valenciana Afers o Publicacions de l'Abadia de Montserrat per fer possible que la cita de la Biblioteca arribàs puntual als quioscs illencs.

Aquesta és la primera vegada en la història que una col·lecció és formada per gèneres tan diversos com crònica històrica (Llibre dels fets), introspecció mística (Ramon Llull), autobiografia i conflicte religiós (Anselm Turmeda), narració (Salvador Galmés), els costumistes (Rosselló de Son Forteza), teatre (Joan Bonet, amb la peça inèdita Quasi una dona moderna), assaig històric (Josep Massot, Pere Fullana), crítica literària (Rosselló Bover, Damià Pons), assaig polític (Guillem Forteza, Josep Melià), crítica de la cultura (Joan Estelrich, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Pere Serra, Damià Ferrà-Ponç), assaig biogràfic (Antoni Maria Alcover, Josep Sureda Blanes, Miquel Serra Pastor), novel·la (Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Maria de la Pau Janer, Baltasar Porcel, Antoni Mus, Antoni Serra, Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila, Jaume Pomar, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Frontera o Llorenç Capellà) i també escrits periodístics (Josep Maria Llauradó i Climent Picornell) a més de la fructífera producció poètica mallorquina, que va des dels poetes de la Renaixença als més joves, alguns dels quals s'inclouen en el moviment dels Imparables.

Una altre dels vessants que s'han valorat de la Biblioteca ha estat, precisament, els estudis introductoris que han acompanyat algunes de les obres. Els experts i estudiosos Gabriel Ensenyat, Maria Antònia Perelló, Pere Rosselló Bover, Damià Pons, Damià Ferrà Ponç, Pere Fullana, Llorenç Capellà, Carme Simó o Antoni Quintana són alguns dels noms que han signat aquests escrits, tots aquests ben valuosos per ajudar el lector a situar les obres en concret en uns contexts adequats. La majoria d'aquests restaven, fins a la seva publicació en la Biblioteca, inèdits.

D'altra banda, també són dignes de destacar les antologies poètiques publicades en la col·lecció. Els noms són prou importants: Costa i Llobera, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera i Damià Huguet (alguns d'ells en el desè aniversari del traspàs dels autors). Al costat d'aquests noms consagrats, l'estudiós Pere Rosselló Bover també preparà dues antologies més: la dels poetes dels anys 70 i la de poetes joves. En l'àmbit poètic és de reconèixer el llibre que brindà als lectors de Diari de Balears Bartomeu Fiol, Sobre la parenta pobra i altres escàndols que ja ha tingut ressò en la premsa especialitzada.

Però no ha estat l'únic, Fiol, el que ha preparat un volum ex professo per als lectors de DdB. Així, Guerra civil i repressió a Mallorca va ser una edició posada al dia pel seu autor, Josep Massot i Muntaner, que recull, en un volum posterior d'Edicions de l'Abadia de Montserrat, l'entrevista sencera que preparà amb Gabriel Carrió per presentar als lectors la seva obra i la seva actualització.

Quan es va presentar l'obra es varen lamentar algunes absències, absències de les quals el lector jutjarà la importància en finalitzar la col·lecció.