Andratx, la piscina (reconvertit en safareig) de Pedro Jota, el Parc de les Vies, les carreteres, l'urbanisme desenfrenat, el pont del Tren, el director d'«El Mundo», Jiménez Losantos, Rajoy,... varen ser alguns del temes que els actors de l'Adoració dels Tres Reis d'Orient varen treure a rotlle durant les seves intervencions fora del guió que escrigué Llorenç Moyà. Ahir, en un ambient molt més que càlid, el nombrós públic que es congregà a Ses Voltes aplaudia aquestes intervencions donant suport als actors per un dia que surten del guió sempre que s'ho proposen.
Enguany, que els polítics han tornat a escena, després que l'any passat Cort decidís que només tindrien paper gent no significada políticament, han estat precisament els més no polítics els que varen fer sentir la veu del poble. El secretari d'Herodes (el cantant Toni Morlà) va sorprendre el públic amb una envergada com «amb tantes de carreteres no mos quedaran Matas!» o queixant-se que «d'un piset a Son Gotleu te'n demanen més que fa un any d'una possessió»; Àngel March, criat del Rei Baltasar, s'havia treballat de valent el guió en parlar de la voltera que havia hagut de fer per arribar fins a Betlem per no poder passar per un safareig de per la Costa dels Pins o per passar per Andratx i veure els «delinqüents que juguen a fer casetes, que els trobaren ben mudats i amb les carpetes ben netes» o referint-se a la vida regalada que porta la família reial, «que té caseta i jornal».
Una altra de les participants que no va tenir pèls a la llengua fou el Rei Baltasar, Maria Estrany, que deia que no li agradaven les «princesetes que treguin grava i carbó a mans plenetes».
L'advocat d'Arca, Josep Massot, que feia de Rei Gaspar, no es va poder estar sense esmentar «el senyor Jover, que es dedica a destruir ponts», ja que el del pont de Gaspar Bennàzar és, encara avui, una ferida oberta.
La portaveu dels pastors María José Corominas va defensar «el seu pa» en dir que «els adossats són per a la ciutat, a Biniali, Jornets i Ruberts ens han de deixar pasturar les ovelles i engreixar porcelles».
Quant als polítics que pujaren a l'escenari, esmentam Antoni Torres, un general Herodes ornat amb un senyal de trànsit de prohibit girar a la dreta, tal com pertany a la seva condició d'exdirector general socialista. Torres va parlar que venia del Ponent, «on un batle espavilat s'ha volgut construir un castell en un terreny sagrat» i també va fer una nova versió de la frase de l'any en assegurar: «Que matin tots els infantons encara que diguin hoy es lunes y estoy en mi despatxo».
Combatiu també va ser Pere Muñoz, exregidor pel PSM, en el paper de Criat del Rei Melcion. La primera figa va ser quan va dir que «al director d'El Mundo el capet no li tira, perseguint na Munar i els frares de la Real». Noms com Jiménez Losantos, Rajoy, Rodríguez i Hidalgo varen sortir, no molt ben parats, en les seves rimes.
La regidora del PSM Aina Gelabert, la doctora de la Llei Sorda, va sorprendre el públic afirmant que «al parc de les Vies, en lloc d'una establia hi han fotut una autovia».
La veritat és que les «improvisacions no tan improvisades» es repetien contínuament per a goig del públic. De fet, en acabar l'espectacle, era d'agrair que alguns dels actors no s'haguessin sortit de mare. Els fidels al text de Moyà foren Herodes (Antoni Bonet San Cler); el mestre de cerimònies (Jaume Horrach), el doctor de la llei Matthew Taylor Shaw, la criada Esther Vidal, l'àngel Kika Aguiló, Sant Josep (Jaume Fluxà) i les dues cantants de la jornada: Marta Elka (Sibil·la) i Michel McCain, la Mare de Déu negra que entonà eSilent night al Bon Jesús.
Per acabar, mamballetes ben sinceres durant una bona estona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.