L'escriptor Lluís Maicas explora les arts plàstiques a Can Janer d'Inca

«Cronologia de les coses inútils» recull peces de pintura i d'escultura

TW
0

J.ROIG. Inca.
La galeria Can Janer d'Inca acollirà fins el 17 d'aquest mes l'exposició de Lluís Maicas (Inca, 1954) titulada «Cronologia de les coses inútils». Encara que és més conegut com a escriptor, la d'Inca no és la seva primera incursió en les arts plàstiques, «aquesta és la meva cinquena exposició però és la primera vegada que mostr les meves creacions a Inca, la meva ciutat natal, i a sobre en una galeria tan especial com Can Janer», comenta Maicas.

«Cronologia de les coses inútils» és una proposta que es divideix en dos blocs. D'una banda es troba una col·lecció de collages basats en els versos del poema que dóna títol a l'exposició. La mostra es completa amb una sèrie de petites escultures titulada «16 objectes per iniciar una col·lecció estèril», plena d'humor i jocs visuals. Lluís Maicas explica que «ecollage m'ha estat útil per poder expressar les meves inquietuds sense tenir molts de coneixements sobre tècniques de pintura». Cada obra es titula com un dels versos del poema, els quals ja tenen internament una cronologia. Així es poden trobar obres com «Ceguesa d'albes per a una nit de plors», «Tota escriptura conté el desfici del vent» o «Poesia per abastar l'abisme de la bellesa», entre d'altres.

Sobre les escultures detalla que s'han anat creant «amb objectes casuals, trobats en qualsevol lloc, i transformant-los per a donar-los una nova vida». Els títols d'aquesta sèrie d'escultures contenen «una bona dosi d'humor i ironia, cercant en certa manera crear un poema visual», confessa Maicas. El visitant trobarà algunes obres amb suggeridors títols com «Trampa medieval per caçar basiliscs i altres feres invisibles», «Stonehenge portàtil per a l'adoració del déu Sol» o «Alzina surera nua, de cutis vermell i branques flàccides».

L'aventura de Maicas en el terreny de les arts plàstiques té la seva explicació «en la necessitat d'investigar altres llenguatges més enllà de l'escriptura encara que cada vegada les fronteres en aquestes formes d'expressió es troben més difuses i, en el cas d'aquesta exposició, he combinat la poesia amb la plàstica. Som més escriptor que pintor però no vull deixar passar l'oportunitat de donar-me a conèixer al públic d'una forma diferent», conclou el polifacètic artista.