Llacs de metà a una lluna de Saturn

Durant molt de temps s'ha cregut que podrien existir llacs o, fins i tot, mars de metà a la superfície d'aquell satèl·lit però, segons els investigadors, fins ara no se'n tenien proves concloents. El 22 de juliol passat, la sonda Cassini visualitzà les zones septentrionals de Tità i revelà un nombre de taques àmplies i obscures al voltant de la superfície del pol, amb diàmetres que oscil·len entre els tres i els setanta quilòmetres. La reflectivitat baixa d'aquelles taques als senyals de radar indica una superfície llisa que contrasta amb el terreny que les envolta, la qual cosa suggereix que es componen de líquid, roca o gel.

Segons els científics, el radar també ha detectat unes retxes sinuoses que es dirigeixen cap a les taques i que presenten l'aparença de canals fluvials, mentre que altres semblen contingudes en depressions circulars, similars als llacs dels cràters o a les calderes volcàniques de la Terra. La combinació de les proves radiomètriques i les característiques morfològiques de les taques, com també la seva localització en aquestes depressions topogràfiques, han portat els investigadors a la conclusió que són llacs de metà. Segons els experts, Tità és l'únic cos del Sistema Solar a part de la Terra en el qual s'han trobat proves d'un cicle hidrològic actiu de condensació.

A parer dels investigadors, a mesura que avancen les estacions de l'any, els llacs de l'hemisferi nord s'expandeixen a causa de les precipitacions de metà, mentre que els de l'hemisferi sud minven o bé desapareixen completament.