Els rituals de sang asteques

Els presoners van ser matats en revenja per l'assassinat de Cacamatzin, emperador de Texcoco, la segona major ciutat de l'imperi asteca. Els experts diuen que el descobriment també demostra que alguns asteques van combatre els conquistadors liderats per Hernán Cortés abans que ells atacassin la capital asteca de Tenochtitlan, avui Ciutat de Mèxic. Els llibres d'història assenyalen que la gran majoria va donar la benvinguda als genets de pell blanca, pensant que eren déus que tornaven a les seves terres, però es van aixecar contra els espanyols una vegada que van intentar prendre la seu del poder asteca en un conflicte que es va prolongar fins el 1521.

«És el primer lloc que ofereix tanta evidència que hi va haver resistència a la conquesta», va dir l'arqueòleg Enrique Martínez, cap de l'excavació a la ciutat de Calpulalpan, a l'estat de Tlaxcala, proper a l'encara anomenada Texcoco. «Mostra que no tot va ser submissió. També hi va haver lluita», va afegir. Aparentment la caravana va ser interceptada perquè viatjava lentament i estava integrada per homes i dones mulats, mestissos maies i del Carib que els varen ser lliurats als espanyols com a carregadors i cuiners quan varen arribar el 1519.

Els presoners van ser mantinguts en gàbies durant mesos mentre els sacerdots asteques del que avui es coneix com Ciutat de Mèxic en seleccionaven uns quants diàriament per sacrificar-los llevant-los el cor en honor als seus déus. A alguns dels sacrificats se'ls drogava amb fongs al·lucinògens o embriagats amb pulque, una beguda alcohòlica de cos lletós extreta demaguey reservada per a ocasions especials, per insensibilitzar-los davant del que havia de succeir-los. «En sis mesos el sacrifici va ser continu. Mentre els presoners escoltaven com eren sacrificats els seus companys, d'altres anaven sent seleccionats per al sacrifici», va dir Martínez entre caixes plenes d'ossos al seu laboratori.

«S'ha de posar a imaginar els últims que van ser sacrificats, que van tardar sis mesos abans de ser elegits, en l'angoixa que vivien», va explicar. Els sacerdots i els ancians del poble, que executaven els rituals a les escales de temples rematats per un mur perimetral, algunes vegades es menjaven els cors ensagnats de les seves víctimes o la carn dels seus braços i cames una vegada que es desprenia dels ossos en bullir-los.

Els talls de ganivet d'obsidiana i fins marques de dents als ossos mostren a quins d'ells se'ls va treure la carn per menjar, va dir Martínez. Els guerrers asteques blanquejaven els ossos amb llima i els portaven com amulets. Alguns eren utilitzats com a ornaments a les llars. En aquell temps, del lloc se'n deia Zultepec, un poble de temples i cases d'estuc en el qual unes 5.000 persones conreaven fesols i blat de moro i produïen pulque per vendre'l als comerciants. Hi va haver la necessitat de portar sacerdots al lloc perquè abans no s'havien realitzat sacrificis humans, va explicar Martínez.

Bateig del nom
En assabentar-se de la prolongada matança, Cortés va rebatejar el lloc amb el nom de náhuatl «Tecuaque», que significa «on es van menjar la gent» i va enviar el seu exèrcit a acabar amb els seus habitants. Quan van saber que els espanyols s'aproximaven, els pobladors de Zultepec van tirar les pertinences de les seves víctimes dins pous, preservant involuntàriament botons i joies per als arqueòlegs. L'equip de Martínez, que va començar a treballar al lloc el 1990, també va trobar restes d'animals portats d'Espanya, com cabres i porcs. «Ells van amagar tota evidència del que van fer amb els presoners», va dir Martínez.