Compte enrere per restaurar La Llonja

El procés va començar l'any 1997, quan la Conselleria de Cultura va sol·licitar oficialment al Ministeri la inclusió del projecte de restauració dins els projectes a finançar a través de l'1 per cent cultural de l'Estat.

Sembla que serà deu anys més tard, el 2007, quan les obres comencin amb un pressupost que supera els 2.400.000 euros. De fet, segons va confirmar Catalina Sureda, directora general de Cultura del Govern, a aquest diari, «estam pendents que el departament d'Obres de la Conselleria doni el vistiplau al projecte i que els serveis jurídics instrueixin el plec de condicions per treure les obres a concurs». Segons sembla, a causa de l'envergadura i de l'especificitat de les obres, el concurs s'haurà d'anunciar a nivell de Comunitat Europea i l'adjudicatària haurà d'estar qualificada tècnicament.

Les actuacions que es plantegen, segons el projecte que obra a la Conselleria, són substituir la coberta existent per una de nova amb una diferent concepció estructural com més lleugera millor, que es recolzi exclusivament en els murs perimetrals, per descarregar les claus dels arcs i ser una estructura espacial autoportant, isòtropa i tibant.

Aquesta coberta seria de fusta laminada en forma de pastera invertida, realitzada a quatre aigües i amb recoberta de coure oxidat.

Així mateix, es proposa la neteja i l'eliminació d'aquelles zones de la capa de morter de calç que es trobin en mal estat, i incorporar una malla de fibra de vidre que eviti fissures i la impermeabilització del passeig perimetral de la coberta. Es proposa la utilització de làmines de plom solapades que es puguin dilatar sense trencar-se.

Aquestes operacions, que es preveuen al projecte realitzat per l'arquitecta de Foment Gloria Alcázar el 1998, són reversibles i han de millorar «necessàriament» el funcionament estructural de la Llonja i evitar així la creació de noves fissures que, amb l'entrada d'aigua i d'humitat, són el principal problema del deteriorament de l'edifici.

Guillem Sagrera, arquitecte i escultor de la Llonja, va preveure, el segle XV, una coberta plana on, amb un joc de pendents, l'aigua s'havia d'eliminar necessàriament. La presència de goteres i de filtracions va fer que, el segle XVIII, es posàs la coberta actual, que tampoc no ha solucionat el problema d'evacuació d'aigua, i san produït importants crulls en l'edifici. L'equip d'arquitectes responsables del projecte, però, va rebutjar tornar a la coberta original de Sagrera perquè suposaria un impacte per als ciutadans, uns ciutadans que fa deu anys que senten a parlar de la necessitat de restaurar un edifici amb problemes amb uns crulls que se situen en les façanes est, sud i oest i que divideixen l'edifici en cinc cossos amb tendència a moure's independentment.