L'escriptora Conxa Forteza revisita la Palma oblidada a «Històries del carrer»

El llibre és un recull d'articles publicats fa dos anys a la contra de Diari de Balears

30/12/06 0:00

S.BENNASAR. Barcelona.
La visió del món a través d'un carrer, però no un carrer qualsevol sinó un dels eixos neuràlgics de Palma i molt especialment de la Palma xueta. Un món que ja ha caducat i que s'està perdent, com també s'està perdent la societat que el va permetre i que va fer de la diferència un dels seus trets característics. Un món que és a la vegada la infantesa i el record i la nostàlgia. Tot aquest material conforma el gruix del llibre Històries del Carrer, de Conxa Forteza, que ahir a la nit es va presentar al Centre de Cultura de Sa Nostra, al carrer de la Concepció a les 19.30 hores. Els padrins varen ser l'escriptor Antoni Serra i l'escultor Ferran Aguiló.

Com no podia ser d'altra manera, aquest carrer és el dels Bastaixos, avui conegut com Jaume II, i per les planes del llibre hi desfilen tot un seguit de personatges i d'històries que els lectors de Diari de Balears hauran pogut seguir regularment en les col·laboracions de Conxa Forteza. «El llibre és una selecció dels articles que ja havia publicat al diari, alguns una mica retocats», explica l'autora asseguda a una taula de l'Ateneu Barcelonès, al cor de Barcelona. «Els primers articles no els vaig fer pensant en la publicació, sinó que varen sorgir així, quan se va tancar Ca na Marieta des Fil, que era d'una tia meva. Llavors jo tenia cinquanta-cinc anys i era el primer que escrivia».

Des d'aquests inicis sentimentals fins a l'aparició del llibre hi ha hagut una llarga trajectòria que ha passat per la publicació primer a Diari de Balears i ara en format llibre gràcies a l'interès dels amics dels arxius de Mallorca, editors de l'obra gràcies a un ajut del Consell de Mallorca. «Varen ser ells els qui ho varen proposar i la veritat és que molta gent ha col·laborat de franc, és un llibre fet tot entre amics, començant per n'Antoni Mas, que ha fet el pròleg i acabant pel muntatge», explica Forteza. La trajectòria com a escriptora d'aquesta autora ha estat d'allò més singular. Les planes d'aquest diari varen acollir els seus primers escrits en forma de cartes al director, i la plana web Relats en català va penjar «primer les meves poesies, que eren horroroses» i després les seves històries, dues de les quals foren seleccionades en la publicació en paper que féu la plana web. «Però qui més me va encoratjar va ser Maties Oliver, de l'Obra Cultural Balear, que va presentar els meus articles a en Miquel Serra, el director del diari, i així va anar tot».

Forteza explica que «en aquest moment estic passant per una etapa de sequera» i per ventura és per això que aquest llibre «podrà ser llegit com un llegat, com la unió del present amb un passat. Són les vivències d'una gent que molta gent coneix i fins i tot pot compartir». Se tracta, segons l'autora, «d'un llibre sense cap pretensió, només la que la memòria d'aquesta gent no caigui per sempre a l'oblit, que no desapareixi».