G. CARRIÓ. Palma.
La Biblioteca d'escriptors mallorquins recupera la complexa figura de l'escriptor Miquel dels Sants Oliver. L'estudiós Damià Pons i Pons ha bastit una antologia d'articles per mitjà dels quals es demostra la convicció profunda d'Oliver per la literatura com a eina de país. L'escriptor fou un dels màxims exponents de la Renaixença a Mallorca influït per Josep Maria Quadrado, Josep Lluís Pons i Gallarza i Marià Aguiló, entre d'altres. Es consolidà com un intel·lectual de prestigi, gairebé com un líder cívic i ideològic. Els escrits que integren el llibre, amb alguns de traduïts per a l'ocasió, són una mostra representativa del seu quefer com a crític literari, no solament cenyit a l'àmbit català. Miquel dels Sants Oliver va néixer a Campanet el 1864 i morí a Barcelona el 1920. Era fill del mestre del poble, i també periodista, Joan Lluís Oliver Sabrafín. Passà la major part de la seva infantesa i adolescència a Palma, on estudià a l'Institut Balear. Ben prest començà a col·laborar en publicacions com el diari La Opinión (1880), l'almanac El Isleño (1883) i eMuseo Balear (1884). Hi publicava articles, relats i poesies de tall més o menys costumista. El 1887 fundà i dirigí el setmanari La Roqueta i el 1888 començà a col·laborar a La Almudaina, publicació de la qual fou nomenat director el 1897.
L'any 1881 inicià els estudis de dret a Barcelona, que no acabà fins l'any 1892. La carrera li degué resultar poc atractiva i no excel·lí mai com un estudiant brillant. Tot i així, els anys a la ciutat comtal foren molt fèrtils per a la vocació literària i per a la configuració de la seva ideologia. Es relacionà amb Marià Aguiló i amb el grup de joves escriptors catalanistes que encapçalava Narcís Oller. Cal situar aquesta etapa dins la fase de declivi de la Renaixença, quan hi havia una marcada tendència a Mallorca al retorn gairebé exclusiu al castellà per a la literatura. Oliver en va ser l'excepció. A partir de 1890, a La Almudaina, inicià una sèrie d'articles contra el provincianisme de la societat mallorquina, per la reivindicació de la personalitat històrica de Mallorca i per la modernització econòmica. Alguns d'aquests articles són considerats els textos fundacionals del nacionalisme a l'Illa.
El 1898, després de la pèrdua de les colònies, constatà el fracàs del centralisme i inicià una campanya a favor del regionalisme. Proposà com a model el procés autonomista de Catalunya, tot i que rebutjava la unió amb el Principat. Aquesta teoria regionalista no fou assumida pels partits dinàstics mallorquins; només els republicans federals i els carlistes s'hi mostraren favorables. Per altra banda, les seves idees començaren a ser compartides per alguns dels sectors socials més dinàmics: la Diòcesi, amb el bisbe Pere Joan Campins al capdavant, i el vicari general Antoni Maria Alcover, per diverses publicacions que reivindicaven l'ús del català; i entitats com la Cambra de Comerç o el Foment de Turisme.
El 1904 s'instal·là de nou a Barcelona per solucionar els problemes econòmics familiars. S'incorporà aDiario de Barcelona, que dirigí breument i a la secretaria de l'Ateneu de Barcelona, que presidí a partir de 1917. El 1906 abandonà amb altres redactors el diari perquè els propietaris s'oposaven a la Solidaritat Catalana. Poc després entrà a la redacció de La Vanguardia, que dirigí fins a la mort. Des d'aquest mitjà, intentà conciliar el catalanisme conservador de la Lliga de Catalunya amb el maurisme. El 1909 condemnà enèrgicament la Setmana Tràgica i accentuà el seu conservadorisme. Devers el 1914 es distancià del catalanisme hegemònic de la Lliga i abandonà l'Institut d'Estudis Catalans, que havia ajudat a fundar el 1907. Així, es va convertir en l'ideòleg dels sectors conservadors catalans disconformes amb la Lliga. Miquel dels Sants Oliver va publicar diversos llibres de tema polític. La majoria són reculls d'articles periodístics com Cosecha periodística (1891), La cuestión regiona(1899), Entre dos Españas (1907), El caso Maura (1914) i Comentarios de política y patriotismo (1918) i els sis volums titulats Hojas del sábado (1918-1920). Com a assaigs històrics, són seus Mallorca durante la primera revolución (1808-1814) (1901), Notes històriques sobre Catalunya en temps de la Revolució Francesa (1912) i Treinta años de provincia (1924), entre d'altres. Com a investigador literari, va publicar Marian Aguiló. Estudi biogràfic i crític (1900), La literatura en Mallorca 1840-1903 (1903) i Vida y semblanza de Cervantes (1917). Publicà les obres narratives de caràcter costumista L'hostal de la Bolla (1903), Illa daurada, la Ciutat de Mallorques (1906) i, dins l'estètica modernista, el reculPoesies (1910). També és autor de Dues conferències sobre Balmes (1915) i El fet i la idea de la civilització (1918). El 1922 foren editades les seves Obres catalanes, reeditades el 1948 amb el títol inexacte d'Obres completes. El 1974 es publicà La literatura del desastre i el 1975 Història i política, que són compilacions d'articles que encara no s'havien recollit en forma de llibre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.