La gran família del Teatre Principal espera amb il·lusió la seva obertura

Margalida Sastre i Antoni Salom celebren 25 anys de feina al recinte

TW
0

El proper 20 d'abril, i després de sis anys de llarg silenci, tornarà a obrir les portes el Teatre Principal de Palma. A la cita no hi faltaran ni Antoni Salom ni Margalida Sastre, dos veterans del teatre que enguany celebren 25 anys de feina al recinte, el primer com a tècnic de llums i la segona com a acomodadora i netejadora. El contracte de Margalida i d'Antoni té com a data d'inici l'1 de gener de 1982, ara farà just 25 anys. Dels seus companys de batalla, molts han arribat ja a la jubilació o han marxat. Ells, però, esperen amb il·lusió la reobertura del teatre, prevista per al proper mes d'abril. «La veritat és que no esperàvem que hi estiguéssim tants d'anys. Va ser un orgull tancar-lo i estrenar-lo és ara, per nosaltres, un fet històric», comenta Salom.

Passades les festes de Nadal, i després de sis anys fent feina a la Misericòrdia, bona part dels seus treballadors tornaran al Principal. Antoni per adaptar-se a la nova motorització de la sala i Margalida per deixar-ho tot a punt per al dia que Rostropòvitx aixequi la batuta. De tots aquests anys, Sastre i Salom en destaquen la gran família que s'ha format, una família que, no ho dubten en cap moment, està del tot integrada «en el món de la faràndula». «Des de la taquillera fins al porter, els acomodadors i, fins i tot, els administradors. Un actor no pot funcionar sense nosaltres. Tot és una família i un conjunt», comenten.

Margalida reconeix que durant aquests anys «hem passat més hores junts, amb la gent del teatre, que no pas amb la família. La família som nosaltres, el teatre. Quan ets allà dins, t'agrada i t'estira». Per a Margalida, però, això no ha estat cap obstacle. Fins fa pocs anys el seu marit era el porter del centre i actualment, el seu fill també s'ha volgut unir a la gran família del Teatre Principal. Al llarg de 25 anys, per l'escenari d'aquest recinte s'hi han vist tota mena d'espectacles: des de campionats de billar, obres teatrals i balls de carnaval fins a les òperes més selectes. Els dos treballadors recorden d'una manera especial les obres Cinco horas con Mario amb Lola Herrera, Isabel, Reina de Corazones o l'espectacle de circ Barnum, amb Emilio Aragón. «El teatre era ple fins a la bandera, a dalt de tot», comenta l'acomodadora. Així mateix, Salom recorda amb tristor els últims anys de la dècada dels 80, quan «hi hagué un moment que el teatre patí una espècie de declivi, la gent deixà de venir perquè s'hi feia simplement i exclusivament teatre minoritari».

Per sort, però, els mals temps acabaren passant i els responsables programaren grans espectacles procedents de la Península i d'altres racons del món. Antoni i Margalida entraren en el teatre per casualitat. Tanmateix, després de tots aquests anys, no es desdiuen en cap moment de la seva opció perquè, com afirma el tècnic, «el teatre ens ha donat molts d'amics i ens ha permès conèixer molta de gent».