El 'Padrí del Soul', James Brown, va morir la matinada d'ahir a
la ciutat la ciutat EUA d'Atlanta a l'edat de 73 anys, segons va
informar el seu agent, Frank Copsidas. La seva aspra veu i ritmes
revolucionaris van fer d'ell el fundador del rap, del funky i la
música disc. Brown va ser ingressat diumenge a l'Hospital Emory
Crawford Long d'Atlanta per una pneumònia i finalment va morir a
les 1:45 hores d'un infart de cor, amb el seu amic Charles Bobbit
al seu costat.
En un primer moment, Copsidas va informar que la causa de la
seva mort encara es desconeixia. «Desconeixem encara de què va
morir», va afirmar, però després va confirmar l'infart.
Brown quedarà per a la història de la música com una de les
figures més influents dels últims 50 anys, al costat de mites com
Elvis Presley, Bob Dylan i altres músics. Tota una generació el va
idolatrar i va ser imitat per Mick Jagger o Michael Jackson.
Encara que els defensors de Ray Charles i Sam Cooke puguin
qüestionar la paternitat del Soul a James Brown, el que queda fora
de tot dubte és que gèneres com el rap, la música disc i el funky
li deuen la vida i que Brown suposa per al ritme i el ball el que
Dylan per a les lletres: un innovador popular inigualable.
Entre les seves cançons més conegudes figuren himnes com Out of
Sight, (Get Up I Feel Like Being a) Sex Machine, I Got You (I Feel
Good) o Say It Loud - I'm Black and I'm Proud, tota una fita per a
les mobilitzacions en 1968 pels drets civils dels negres d'Estats
Units.
«Record amb claredat que ens autodenominàvem persones de color,
però després de la cançó ens començam a anomenar negres», va
explicar Brown en una entrevista de 2003. «La cançó demostrava que
aquesta lletra i aquella música podien canviar la societat»,
afegia.
Brown va triomfar musicalment malgrat les complicades
circumstàncies que el van acompanyar en la seva vida privada, ja
que va passar més de dos anys en una presó de Carolina del Sud per
una agressió agreujada i per no detenir-se davant de les
indicacions d'un agent de policia. Va sortir de la presó el 1991 i
va declarar que «intentaria redreçar» la música rock.
El seu primer gran èxit va ser en 1956, Please, please, please,
i durant els anys setanta es va embarcar en una frenètica cursa de
gires i es va guanyar el renom d'Home més treballador de
l'espectacle, ben merescut, segons va assegurar el seu advocat, Jay
Ross. Brown perdia un quilogram de pes a cada una de les seves
actuacions i va continuar fent-ho durant els últims anys de
concerts malgrat la dura lluita que va mantenir contra el càncer de
pròstata.
El 1986 va ingressar al Saló de la Fama del Rock and Roll i les
més puixants estrelles del rap com Fat Boys no deixen de fer ús de
les seves lletres per introduir-les en les seves cançons.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.