Castellers de Mallorca, Al·lots de Llevant i l'Observatori de Costitx, premis Primera Plana de DdB

La colla dels Castellers de Mallorca va néixer fa deu anys a Palma. En l'actualitat compta amb una mitjana de 150 castellers. Jordi Segura n'és el president i Pep Cànoves, el cap de colla. A parer del seu president, aquesta primera dècada de vida és «tot un mèrit», ja que a pesar d'uns principis «molt durs» i amb «molta solitud», el públic «sempre ens ha fet una gran rebuda».

Assegura que, després de deu anys, la colla ha arrelat entre la societat mallorquina, però també reben el reconeixement d'altres formacions de Catalunya. A més, considera que «el premi Primera Plana ajudarà a la consolidació» de la seva tasca.

Ara el desig és disposar d'un local estable en el qual puguin constituir-se com a associació. Així, no ha de servir just per als assaigs, dues vegades per setmana, sinó també per desenvolupar-hi una vida social, és a dir, poder organitzar sopars i dinars per engrescar la gent, mantenir reunions...

«La confiança i la seguretat en els companys són un dels aspectes més importants d'una colla», comentà Cànoves. Considera que aquest sentiment es podria veure beneficiat amb un lloc de trobada, sobretot perquè s'ha de fer una gran feina en equip per mitjà d'activitats molt diverses. Al llarg d'aquests deu anys, «sempre hem progressat i el primer repte amb vista al futur és mantenir-nos i arribar a fer castells de vuit», sentencià Segura. Així mateix, aspira que els castellers «s'arribin a convertir en una tradició».

A més de les activitats que ha anat realitzant enguany, l'agrupació editarà un llibre amb textos de diferents castellers que oferirà un repàs d'aquesta primera dècada. El volum, que ha estat coordinat per Joana Maria Romaguera i per Antònia Comte, es presentarà el pròxim mes de març al local de Ca n'Alcover, de l'Obra Cultural Balear.

Els Al·lots de Llevant també han celebrat enguany el seu desè aniversari. Valoren «de manera positiva» aquest període, sobretot per la «progressió» que han experimentat. Així ho explicaren Sebastià Grimalt i Joan Pascual, cap de colla i president respectivament. En l'actualitat aquesta agrupació compta gairebé amb 140 castellers, tenen un local llogat a Manacor i ja han editat el volum que repassa els 10 anys d'història de la formació.

Asseguren que és a Manacor on més senten el caliu del públic, encara que, com mana la tradició, realitzen cada any dues sortides de l'Illa. Per celebrar la seva primera dècada han rodat un anunci, que s'ha vist a la Televisió de Manacor i també als cinemes del poble, per animar la gent a apuntar-se, i han inaugurat una pàgina web. També han muntat una exposició de fotografies, vídeos i altres materials de la colla i una altra d'obres d'art castelleres.

Amb vista al futur, els Al·lots de Llevant es proposen «créixer en relació amb el nombre de castellers, ja que per progressar tècnicament i per fer un salt qualitatiu, primer és necessari fer-ne un de quantitatiu».

Respecte de l'any vinent, l'aspecte d'ambdues colles canviarà, ja que han decidit acollir-se al grup dels que duran casc. Ho veuen com una «evolució lògica de l'activitat» i asseguren que, tot i no ser de risc, l'element esmentat els donarà més «seguretat».

L'Observatori de Costitx va néixer ara fa quinze anys, amb una intenció clara de dur a terme dues tasques importants: per una banda, la d'investigació i per l'altra, la de divulgació. Aquesta segona s'ha ampliat de manera considerable amb la inauguració l'any 2003 del Planetàrium, un simulador estel·lar molt innovador que permet al públic conèixer més bé l'Univers. Segons explicà Salvador Sánchez, director de l'observatori, en el terreny de la divulgació ofereixen programes estacionals i cursos d'introducció a l'astronomia. A més, s'atenen fins i tot peticions particulars per a tota classe de públic. «El que més meravella la gent és que, després d'unes explicacions breu, poden identificar elements de l'Univers en el cel», comentà.

En el camp de la investigació científica, «el nostre centre és líder en descobriments d'asteroides i en astronomia robòtica observacional», cosa que implica que investigadors de tot el món poden treballar amb aquestes eines. «Així mateix, ens dedicam a l'observació i al seguiment d'asteroides i de cometes. Feim càlculs d'òrbites i també descobrim i seguim estels nous i variables», indicà.

Quant a l'anunci de l'existència d'aigua a Mart i les seves conseqüències, l'investigador es mostrà caut: «Crec que hem de ser prudents, perquè es tracta sols d'indicis molt clars que hi pot haver aigua, però això implica que hi ha molta feina per fer».

Com a gran novetat, l'Observatori de Costitx ha aconseguit, després de tres anys de feina, dur a l'Illa l'exposició de meteorits més completa que s'hagi preparat mai. En total, n'aplega 20 d'arreu del món, i això la converteix en una gran mostra dels tipus de cossos existents.

Per a l'any que ve, declarat Any de la Ciència pel Govern, preparen cicles de conferències, cursos monogràfics, exposicions i fins i tot ampliar les activitats de divulació del món de l'astronàutica.