Ramon y Cajal a València (1883)

Miquel Ferrà i Martorell23/12/06 0:00

Santiago Ramón y Cajal, metge, científic, escriptor, de qui el catedràtic López Piñero diu que fou home «d'extraordinària importància en la història universal de les ciències mèdiques i biològiques» i que «les seves investigacions sobre el sistema nerviós i, més concretament, la seva teoria de la neurona suposaren una veritable revolució en els coneixements científics de la seva època i es troben en la base de l'actual neurofisiologia.» El mes de desembre del 1883 aconseguia per oposició la càtedra d'anatomia de la Facultat de Medicina de València i a començaments del 1884 es traslladava a la capital del Túria. Allà naixia la seva filla Paula i ell començava a publicar, per fascicles, el seu «Manual d'Histologia». La portada d'aquesta meritosa i magna obra esmenta com a títol: «Histología Normal y de Técnica Nicrográfica por el Doctor Don Santiago Ramón y Cajal, Catedrático de Anatomía, por oposición, en la universidad de Valencia; exayudante de Anatomía de la Facultad de Medicina de Zaragoza, Director que fue, por oposición, del Museo Anatómico de esta facultad, exoficial médico del Cuerpo de Sanidad Militar, por oposición, etc.» i afegeix que es tracta d'una «obra ilustrada con profusión de grabados, copia de las preparaciones originales del autor».

Aquest manual fou imprès a la Llibreria de Pascual Aguilar, en el carrer Caballeros, 1, de València. En aquest treball apareixia per primera vegada un esquema de l'enllaç de les membranes cel·lulars que el savi va creure haver descobert fins que disposà de millor instrumental microgràfic. Explica López Piñero que «per tal de conèixer les condicions en què Cajal hagué d'acometre la verificació sistemàtica dels sabers citològics i histològics resulta inapreciable una carta que va escriure el primer de gener del 1885 a Antoni Vicent, jesuïta valencià, generalment recordat com a personatge de l'obrerisme catòlic, però que fou també un notable biòleg que figurà entre els primers deixebles que Cajal tingué a València». Aleshores, el tal Vicent es trobava a Lovaina i estudiava al costat de Jean Baptiste Carnoy, un dels principals defensors de la teoria reticular del protoplasma.

Deia Ramón y Cajal: «Ai! Qui pogués tenir aquests magnífics objectius als quals homes com Fleming, Strassburger i Carnoy deuen bona part dels seus descobriments! Tant de bo aquell que pot tenir un Seibert 1/16 o un Zeiss 1/18! Aquí, dissortadament, les facultats no tenen material i encara que jo em mostràs entossudit a demanar un d'aquests objectius, el degà no m'ho consentiria per manca de doblers. Em fa molta enveja aquesta riquesa de mitjans tècnics de què vostès poden gaudir i amb la qual un fa tot el que desitja. Jo, en canvi, he de conformar-me amb un objectiu 8 d'immersió Verick i això gràcies al fet que sigui de la meva propietat, puix que pel que fa a la facultat només tindria un 5 o un 6 Nachet». Com sempre, els polítics espanyols no mereixien els seus savis. Una vergonya.