Un estudi de la mòmia de Sanç de Castella revela que no morí enverinat

En l'acte va intervenir també l'arxivera del monestir, sor María Jesús Galán, qui va explicar que la idea de proposar als investigadors l'estudi de les restes del fill del rei Pere I de Castella, conegut com «el Cruel» (1334-1369), va sorgir fa un any quan s'hi tingué accés durant la restauració d'un retaule. La religiosa va explicar que la possibilitat que aquestes restes es poguessin investigar en profunditat gràcies a les últimes tecnologies li va semblar «molt interessant», ja que alguns historiadors sospitaven que podria haver mort enverinat, a instàncies del seu oncle i responsable de la mort del seu pare, Enric II de Trastàmara.

Tanmateix, l'estudi realitzat per un equip interdisciplinari del qual formen part metges i especialistes del Clínic de Barcelona, la Universitat d'Alcalá, el Servei de Salut de Castella-la Manxa i la Policia Científica de Madrid ha descartat aquesta hipòtesi, ja que no s'ha trobat cap resta d'arsènic, ni de cianur ni de mercuri, els tres verins disponibles llavors. En aquest sentit, el doctor Pedro Luis Fernández va explicar que de les mostres preses a la mòmia, les que major informació han ofert fins al moment procedeixen del pulmó, «que sembla tenir un volum i una consistència superior al que s'hauria d'esperar després d'un procés de momificació». Les proves que s'han realitzat amb aquest teixit revelen «una exposició crònica al fum, procedent probablement de xemeneia, adherències entre els pulmons i la paret costal i una freqüent presència de macròfags alveolars i eritròcits, que podria estar associat amb un procés inflamatori d'origen infecciós». Per això, va concloure, «la sospita és que l'infant hauria mort per causes naturals, probablement per una pneumònia, molt habitual a l'època».