L'inèdit de Pere Capellà

Al començament de la Guerra Civil, Pere Capellà va poder fugir de Mallorca i es va refugiar momentàniament a Menorca, fins que va aconseguir traslladar-se a Barcelona. El mes d'octubre de 1936 va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i el juliol de 1937 va incorporar-se a l'Exèrcit del Centre que operava al front de Madrid. A l'acabament de la guerra, el març de 1939, amb la victòria de les tropes feixistes, un tribunal militar el va condemnar a vint anys de presó. Va abandonar el penal d'Alcalá de Henares la primavera de 1943 i, des d'aleshores, va residir a Montuïri. Manuel Sanchís Guarner, que l'inclogué en la seva Antologia dels poetes insulars de postguerra (1951), l'encoratjà a escriure teatre. L'any 1949 estrenà L'Amo de Son Magraner, que va suposar un èxit de crítica i de públic espectacular. I a continuació, S'hereu de sa farinera (1949), Sa madona du es maneig (1950), Sa pesta (1950), De tot i molt (1950), El carrer de les tres roses, Na Catalina de Son Gallard (1952), El marquès de sa Rabassa (1953), Val més un dit en es front (1953) i El rei Pepet (1954). Maria Magdalena Alomar ha escrit que «la producció de Pere Capellà fou un esperó per al redreçament cultural en el seu moment, ja que evità la desaparició del teatre mallorquí, abocat clarament a la substitució pel castellà -tant lingüísticament com temàticament- i va contribuir que no fos allò que el poder pretenia que fos, un teatre de segona categoria». De la seva tasca com a glosador cal destacar Cançons republicanes (1931). Varen ser molt populars les Coplas sin malicia que apareixien al diari Baleares (1949-1954). Eren composicions sobre temes d'actualitat, redactades amb gran ironia i agilitat lingüística. Les signava amb el pseudònim de Mingo Revulgo, ja que la seva condició penal no li permetia col·laborar en premsa.

Cançons republicanes és un clam contra Alfons XIII i la monarquia i a favor de la República. És una obra a la qual es reflecteixen els trets ideològics i ètics de Pere Capellà: la llibertat, la dignitat de la persona, la rebel·lia contra qualsevol tipus d'opressió. A més a més, és un al·legat contra el caciquisme i la guerra. D'altra banda, Poemes d'identitat i vida, guerra i presó, és una compilació de poemes escrits al front de Madrid i en el penal d'Alcalá de Henares. Pere Capellà sempre fou coherent amb les seves idees, fins a la mort sobtada, aquell 17 de desembre de l'any 1954. Va morir en llibertat vigilada.