Una portada pel nas (1940)

Comença la contraofensiva russa: tot seguint la poc defensada línia del Volga, prop de l'exèrcit alemany a Estalingrad, que capitularà el gener de 1943. Després d'una marxa victoriosa, troba també molta resistència l'exèrcit hitlerià de la serralada caucàsica. Tot plegat obliga a recordar l'entrevista a Hendaia entre Franco i Hitler, quan el Führer volia convèncer El Caudillo d'entrar en la guerra al costat de l'Eix. Tot i que fou enviada a l'Est la «División Azul», Franco restà a recer del gran conflicte. La cosa hagués estat més difícil si els exèrcits alemanys haguessin entrat a la Península ibèrica per tal de conquerir Gibraltar. Gonzalo Menéndez Pidal en contava la seva versió al seu llibre de memòries «Papeles perdidos»: això era a finals de 1940, quan l'ambaixador alemany Ebelhard von Stohrer va anar al despatx de Franco per a comunicar-li que les divisions alemanyes ja estaven concentrades en el sud de França i ho tenien tot a punt per iniciar la seva marxa sobre Gibraltar i tancar als aliats l'entrada a la Mediterrània. La primera etapa havia rebut el nom d'Operació Ebre i això ho farien amb o sense l'aprovació de Franco. Al davant d'aquesta situació, Franco volgué parlar amb algú que el pogués aconsellar, i només se li acudí una persona: l'arquebisbe de Toledo, al qual envià un cotxe amb el seu ajudant. L'arquebisbe hi anà amb un familiar, entrà en el despatx del Generalíssim, es tancà la porta i Franco li explicà quina era la situació. Aleshores l'arquebisbe es desmaia, Franco mig obre la porta, demana un tassó d'aigua i quan el seu ajudant és a punt d'entrar amb el tassó, el dictador, nerviós, li pegà portada al nas. Quasi semblava una situació còmica, de cinema mut a l'estil Harold Lloyd. Després, l'ambaixador alemany es posà malalt de sobte i morí. Franco perdia un altre interlocutor. De res serví l'equip mèdic enviat des de Berlín o la cirurgia del doctor Duarte. Però entre una cosa i una altra passaren setanta i tantes hores, i llavors, Stalin, havia atacat fort en el front de l'Est, girat la truita i aquelles divisions del sud de França eren traslladades amb urgència a Rússia. La conquesta de Gibraltar quedava anul·lada. Alenava Franco, alenaven els angle sos, alenava l'arquebisbe de Toledo que no sé què pintava en tot aquell afer, alenava l'ajudant del Generalíssim que amb una miqueta de cotó i un poc d'aigua oxigenada s'hagué de guarir el nas i... finalment, el que ja no alenava, era l'ambaixador Von Stöhrer.