En el tom XXIV de les «Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Recó», extens recull de literatura oral dut a terme per Mossèn Antoni Maria Alcover, i en el relat De com en Lutero i Seneca estudiaven a Sa Cova de Salamanca llegim: «Altre temps tots ets al.lots. que demostraven tenir bon cap, los enviaven a sa Cova de Salamanca, que era s'escola primera del món, perque aprenguessen tot lo que havia que aprendre. I havien d'anar ben uis espolsats aquests estudiants, perque cada any, com tancaven s'escola per amor de sa calor, hi anava el dimoni, i se'n duia es darrer, es qui s'era donat més a la vida vellaca. Es majors sortien davant, i ets altres així com venien; el dimoni estava en es portal, i aglapia es qui anava darrera de tots, i pata-plum dins infern...»
I en nota a part, Alcover aclaria que aquella rondalla «la'm contaren el sen Miquel Martí, 'Racó', al cel sia ell, i altres que no record perque fa molta estona. La fama universal de la Universitat salmantina i la confusió que el poble feia un temps entre la vertadera ciència i les arts màgiques, donaren origen a lo de la Cova de Salamanca com escola famosa i de màgia: creència que arribà a Mallorca i s'hi va estendre ferm, com ho prova aquesta tradició i altres rondalles tan conegudes i contades entre la gent vella». «Sobretot, arribà es dia de tancar ses escoles i de sa sortida dets estudiants. Era es dematí; es colpegava a sa boca de sa cova i el dimoni estava allà, esperant amb bona devoció que sortissen... I ells comencen a buidar cap a defora, i vos assegur que eren ben falaguers de passar. Seneca feu sa torniola aposta i sortí es darrer. El dimoni ja li anava a pegar grapada, però ell li diu:
-A poc a poc, estimat! No som jo es darrer; és aquesta. I apuntà a sa seva ombra, que li venia darrera; i continuà dient: -Es amb aquesta que t'hauràs d'aferrar. El dimoni s'hagué d'aferrar amb aquella ombra i Seneca romangué sense. Així fou que Seneca no va fer ombra pus.» Anant ara aRefranero Geográfico de Castilla y León de Feliciano Alonso Martín, hi trobam la següent dita popular: «Estuvo en la Cueva de Salamanca» i explica que «a los novatos que iban cada año a la Universidad salmantina, les enseñaban los estudiantes veteranos una cueva que servía de sacristía a la iglesia de san Cebrián, y estaba situada debajo de la Capilla Mayor de dicho templo, haciéndoles creer que allí se leía secretamente nigromancia.» I també, per un altre adagi de la zona podem comprovar que el relat rondallístic mallorquí prové de Salamanca: «Salir escapado, como el que salió de la Cueva de Salamanca: sin sombra.» Però tornem a Mallorca per tal d'imaginar on podia creure el poble illenc que la Cova de Salamanca es trobava. La boca havia de mirar cap a l'Est, potser un dels covals que es formen en la falda del Puig de Calicant (472 metres), dins la possessió homònima. Difícilment ho podem consultar ja al Sen Recó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.