La Mallorca que l'americà Alan Lomax va immortalitzar es recopila en un disc

La Fundació Sa Nostra també edita un llibre amb les fotografies de l'etnomusicòleg

Lomax també va recopilar un grapat de fotografies sobre els músics i la vida a l'Illa durant els anys 50.

TW
0

«M'he emocionat molt de poder sentir la veu del meu pare», amb aquestes paraules Maria Capó, filla del músic Francesc Capó, mostrava el seu agraïment a la iniciativa que Allan Lomax va començar als anys 50 i que ara, la seva filla Anna Lomax, ha acabat recopilant en un CD. El disc Mallorca, the spanish recordings recull fins a 46 peces, entre gloses, cançons de bressol i cançons del treball, que l'americà Alan Lomax va enregistrar a Mallorca durant la decada dels anys 50. Anna Lomax explicà ahir durant la presentació del CD que aquest projecte «és com la realització d'un somni del seu pare», la voluntat del qual «era que la música tornàs als seus pobles d'origen». Alan Lomex va passar bona part de la seva vida viatjant pel món i enregistrant els sons i les tonades pròpies de cada racó del planeta. De les Illes Balears n'han sortit dos discs, un per Mallorca i un segon amb els sons d'Eivissa i Formentera i que es presentarà avui vespre a la Fundació Sa Nostra de la gran de les Pitiüses.

Judith Cohen, juntament amb Esperança Bonet, han estat les editores del disc. Per Cohen, «una de les coses més boniques del disc» són les cançons de treball que, segons Lomax, «eren de les més boniques del mediterrani». L'editora del disc també comentà que «l'important d'aquestes peces és tenir-les sense acompanyament musical, tal com sonaven quan els pagesos treballaven la terra». Anna Lomax i Judith Cohen també duen a terme la tasca de contactar amb les famílies dels músics presents al disc. Un d'aquests familiars és Antònia Ordinas, filla de Sebastià Ordinas, que va posar èmfasi en el fet de «recuperar la poesia del pas de les estacions» en un temps en què la pressa i l'estrès són els protagonistes.

Tal com explicà ahir la seva filla, l'aventura d'Alan Lomax va iniciar-se en un cafè de Nova York l'any 1949, una ciutat «on tot és possible» i on Lomax va topar amb el propietari de Columbia Records i li va proposar de concentrar la música de tot el món en els recents apareguts LP. Mogut per aquest objectiu, l'etnomusicòleg va arribar a Mallorca l'any 1952 on va visitar poblacions com Palma, Consell, Valldemosa o Sóller i d'on se'n va endur una bona colla de cançons i va immortalitzar moments dels seus ciutadants amb la seva càmera fotogràfica.

Part d'aquests moments es poden veure també en el llibre Mirades, un volum editat per la Fundació Sa Nostra en motiu de l'exposició que, a principi d'estiu ja va ocupar la sala del Paper de l'entitat. El llibre és una bona mostra per comprovar com era el dia a dia de Mallorca, Eivissa i Formentera durant els anys 50 des de la mirada curiosa d'un viatger estranger. Així mateix, el llibre també inclou un CD amb algunes de les tonades enregistrades per Lomax.