Parlem del càncer (1979)

El professor Phil Stäler explicava que «el major problema de la humanitat el configura el càncer, aquesta malaltia contra la qual, la ciència mèdica, encara no ha trobat remei definitiu». És per això, continua dient, que la paraula «càncer» és tabú social, vull dir que en ésser pronunciada produeix, tant en el pacient com en la seva família, gran alarma i tot un sentiment de tragèdia. El pitjor de tot, en la majoria dels casos, és la desesperança. Per aquest motiu, no és estrany, que la gent que envolta el malalt el pugui tractar com si fos «un mort vivent». És cert que la cirurgia ha pogut resoldre alguns casos, o si voleu, molt casos, afagats d'hora, però a causa d'ésser aquesta una dolença sense dolor, és a dir, «fantasma» en els primer símptomes, que no solen ser dolorosos, s'arriba moltes vegades tard als exitosos del bisturí. Només un diagnòstic precoç que pugui permetre una decidida intervenció en les primeres etapes pot obrir esperançadores perspectives. Arrabassar el mal al cent per cent. El nom de «càncer», un altre aspecte, en aquest cas cultural, explica moltes coses, inclòs el pànic i la llegenda populars. Aquesta dolença tumoral maligna ha rebut la denominació que mereix pel seu aspecte, és a dir, un bultoma central, ramificat, que recorda una mica la morfologia del cranc. El cranc que mossega sense compassió. I tanmateix, se li ha presentat batalla i es pot dir que actualment, el 33 per cent dels atacats aconsegueix guarir-se. Aquest percentatge seria molt més gran si la gent, a partir de la maduresa, es volgués sotmetre més sovint a exàmens mèdics, ja que com hem dit, només un diagnòstic precoç ofereix bones possibilitats de guariment. On més èxits han aconseguit els metges és en el càncer de pell i on més fracàs en el càncer de pulmó. Els fumadors són sens dubte el sector de més risc, però, evidentment, aquest risc augmenta quan hi ha factors hereditaris, de manera que sempre és positiu conèixer quins dels nostres avantpassats patiren el mal. Dissortadament, la societat actual, amb un mínim de matrimonis i una certa abundància de famílies monoparentals impedeixen fins i tot els detalls de la història familiar més propera. El doctor C. Cook Little, gran autoritat en la matèria, afirmava que «el paper que juga l'herència en el desenvolupament del càncer és tan complex, tal amagat i tan difícil d'avaluar, que cap individu no ha de considerar aquesta possibilitat com un problema que el pugui afectar directament...», encara que la prudència no és mai sobrera en els casos de clara informació genealògica. Els laboratoris segueixen investigant i hem de pensar que la ciència, més prest que tard, ha d'acabar resolent el problema.