Després d'un comandament polèmic a l'illa de Cuba, el general Valerià Weyler havia retornat a Mallorca. Els seus contraris l'acusaven d'haver exercit en aquelles terres antillanes una política cruel i despòtica. Però aquí tingué una molt bona rebuda. La premsa li dedicava suplements especials, amb fotografies i dibuixos, versos i cançons. Jeroni Rosselló, el poeta, escrivia:
«Ebria de tus hazañas y victorias/ Solícita tus lauros recogía,/ Para hacerte el nonor que merecía/ La prez que tu me diste con tus glorias./ Y como son tan grandes y notorias, Tanto en el porvenir tu sol radía,/ Que llena a tus hermanos de alegría/ Porque eternas las ven, no transitorias./ Empero acepta, acepta hijo preclaro,/ Mi regocijo y la expresión sentida/ De tus hermanos que tu amor levanta./ Y seas siempre el esplendente faro/ Que ilumine esa tierra bendecida,/ Y sosten tu bandera sacrosanta».
Un poc exagerat... No? Però no era tot, puix que en música de J,M.
Bordoy era publicat també un himne al general: «Al pueblo que aclama/ tu heroico valor,/ unamos los votos,/ los votos de amor./ Mallorca, tu patria/ bañada de sol,/ con gloria recibe/ al héroe español./ La guerra es cruenta,/ la guerra es atroz,/ pues guerra a la guerra/ responsa la voz./ Egregio caudillo/ de gran corazón,/ Mallorca en tí fía/ en tí la nación».
Mentrestant, una informació, també periodística, donava compte de la visita d'una comissió dels diferents gremis de fabricants de Ciutat, representants de totes les indústries mallorquines que exportaven els seus productes a les Antilles espanyoles, per tal de fer saber als mitjans de comunicació els gravíssims perjudicis que les causava la guerra de Cuba...».
Per la seva banda, el general, agraïa també a través de la premsa aquella cordial i massiva benvinguda: «He de restar atentament reconegut als diaris de la localitat que han volgut cooperar poderosament a la meva festa de benvinguda, que no m'esperava i que ha resultat esplèndid, destinat, segurament, a enaltir més que els meus escassos mèrits els grans serveis i sacrificis de les forces armades que he comandat a Cuba i que han destacat pel seu valor, disciplina i sofriments. Sia, vostè, senyor director, en aquesta avinentesa, intèrpret de la meva gratitud, fent-la arribar a tothom des de les columnes del seu il·lustrat periòdic...».
Dissortadament no tot eren flors i violes i com deia un historiador «un cop nomenat capità general de Cuba el 1896, va voler sotmetre totalment els independentistes cubans. Va tenir alguns èxits militars, però els seus mètodes repressius com camps de concentració per als camperols, o la prohibició de la safra, hi facilitaren l'enèrgica intervenció de la diplomàcia dels Estats Units i Weyler fou destituït per Sagasta».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.