Segurament, l'acte celebrat ahir a Felanitx en honor a Miquel Bauçà no hauria agradat a aquest poeta i escriptor i l'hauria rebutjat. Però la seva ciutat, Felanitx, va voler retre homenatge a una de les veus més personals de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Bauçà, mort a principi de gener de 2005, fou nomenat fill predilecte de Felanitx, on va néixer.
Ahir, un any després del seu nomenament oficial, l'Auditori Municipal acollia un acte «el més bauçanià possible». A part del protocol oficial, una performance a càrrec del grup de teatre del Lledoner, amb la lectura de poemes seus i després el descobriment de la «seva» fotografia que d'ara endavant presidiran les parets de la sala de plens de l'Ajuntament de Felanitx. Per part de la família, va ser la seva neboda Lluïsa Planas l'encarregada de recordar el «poeta i escriptor amb fama de maleït. Incomprès, enigmàtic, allunyat de tota vida en societat i reclòs com un eremita a l'Eixample de Barcelona on, conseqüent amb la seva vida, va morir tot sol sense restar res a la seva dignitat». El seu germà Jordi Bauçà també féu un breu repàs de la vida de Miquel, mentre que al públic es trobaven la resta de germans de Bauçà i la seva companya Maria Company. Per la seva banda, la batlessa Catalina Soler destacà l'obra literària de Bauçà i mostrà el seu orgull pel fet que el poeta sigui fill predilecte de la ciutat.
Miquel Bauçà, de Can Meravell, va néixer el 1940 i morí a principi de 2005 a l'edat de 64 anys, tot sol, a Barcelona. Era el més petit de cinc germans i, tot i que sempre va viure a Barcelona, entre 1986 i 1988 provà de viure a Felanitx. Però no pogué acostumar-se a la vida de Mallorca i decidí tornar a la Ciutat Comtal. Bauçà, home compromès en la defensa de la llengua catalana i de la independència dels Països Catalans, mai no cercà honors ni distincions. Al contrari, en defugia. La trajectòria literària de Bauçà ha estat una de les més guardonades en llengua catalana. Però, sobretot, era poeta.
És autor de poemaris i novel·les com: Una bella història (1962), El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975), Cants jubilosos (1978), Les Mirsines: colònia de vacances (1983), Carrer Marsala (1985), L'estuari (1990), El crepuscle encén estels (1992), El Canvi (1998), Els estats de connivència (2001), com a darrer llibre, i Rudiments de saviesa com a llibre pòstum.
A l'acte, hi foren presents la directora general de Cultura, Catalina Sureda; el director insular de Cultura, Miquel Julià, i una gran representació del món de la cultura i tots els regidors de l'Ajuntament de Felanitx.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.