Boadella promociona ara els braus i la «fiesta nacional» a Madrid

Els Joglars estrenen avui l'obra «Controversia del toro y el torero»

TW
0

En el seu afany de cridar l'atenció i, alhora, de deixar astorats els seus antics admiradors, l'actor i empresari teatral Albert Boadella presentà ahir a Madrid la seva «obra més íntima des de fa 45 anys»: Controversia del toro y el torero, on es defensa l'existència de la fiesta naciona. El muntatge es representarà des d'avui fins diumenge que ve a la Casa de América, de Madrid. Boadella explicà que aquesta nova producció d'Els Joglars recorda «aquelles peces teatrals dels segles XV, XVI i XVII en què l'antagonista i el protagonista plantejaven allò essencial sobre una determinada qüestió». Aquest «diàleg teatralitzat entre dues opinions contraposades» és a càrrec de dos únics personatges: el presumpte brau, que encarna l'actor Xavier Boada; i un torero madur, que és al final de la seva carrera i que manté la discussió: Ramon Fontseré.

Boadella reconegué que amb aquesta obra s'ha ficat en un «berenjenal», però que el supera el desig constant d'anar a «contracorrent», com ho demostra el fet que, al seu parer, «dues bones passades de Manolete no tenen comparació amb la millor obra de Shakespeare». El ressentiment de Boadella també va fer acte de presència. «He escollit Madrid per realitzar l'estrena d'aquest espectacle no només perquè aquesta ciutat és la capital de la tauromàquia, sinó també perquè a Catalunya ara no ens contracten», afegí. «Si no ens hi volen, ells s'ho perden». Boadella confessà que li hauria agradat «molt més» ésser torero que dramaturg i que «si no hagués nascut a Catalunya, sinó en una altra regió espanyola, potser ho hauria aconseguit. Tot i això, he de confessar que m'acollon bastant i que haurien parlat molt de les espantades deRubiales, com hauria volgut dirme». Sobre el corrent antitaurí que s'ha estès els darrers anys, Boadella digué que «hi ha una demagògia evident entorn de la qüestió. És clar que tenim el deure de protegir altres formes de vida, però d'aquí a arribar a creure que són iguals que les persones hi ha una distància. No és el mateix un escorpí que un primat, i el dolor d'aquest darrer no és igual el d'un humà, que és el més brutal que existeix».